Com cuinar garrí al forn amb canyes de bambú
Context històric i cultural del cochinillo des de l’època medieval, el seu protagonisme a Segòvia i a Espanya en celebracions, i la viabilitat econòmica del producte.
Com distingir la canya de bambú, on buscar-la, tallar-la amb serra, netejar-la i assecar-la bé per utilitzar-la com a base de cocció.
Opcions de graelles metàl·liques, reixes de forn i bricolatge casolà per aixecar el garrí del caldet i simular l’efecte vapor.
Recepta de marinat amb conyac o brandi i herbes (farigola, romaní, orenga), repòs a la nevera i tècnica d’injectar el líquid colat dins del garrí amb xeringa.
Preparació de la crema d’allar de porc amb llorer, farigola, alls i pebre en gra, i com untar el garrí abans de fer-lo al forn.
Paràmetres de temperatura (150 °C amb convecció i humitat), posició a mitja alçada, durada, lligat del garrí per evitar que es desfaci i volum recomanat (3–5 kg).
Suggeriments de verdures bullides, puré de patata o arròs per absorbir la salsa caldosa, presentació en safates separades i ús de compotes o marmelades com a contrast dolç.
La tradició del garrí al forn
El garrí és un plat amb arrels medievals i una llarga trajectòria a la cuina europea, especialment popular en celebracions i festes com el Nadal. Tot i la imatge tòpica dels mesones de Segòvia, és una recepta que es pot elaborar a casa de manera senzilla i amb resultats extraordinaris, ja que no requereix una feina excessiva.
Preparació i maceració
Per aconseguir una carn gustosa i aromàtica, el procés comença uns dies abans del consum:
- Marinada injectada: Es prepara una barreja de brandy o conyac amb herbes (farigola, romaní, orenga, vi ranci o moscatell). Després de 24 hores de maceració del líquid, es cola i s'injecta a les cuixes i galtes de l'animal amb una xeringa.
- Repòs: El garrí s'ha de deixar reposar unes 24 hores a la nevera, tapat amb paper film.
- Untat: Abans d'enfornar, s'unta generosament amb una "pomada" feta de llard de porc (segí), sal, pebre negre mòlt al moment i més herbes aromàtiques.
El mètode de les canyes de bambú
La clau d'aquesta recepta és l'ús de canyes de bambú o canyes de riera gruixudes com a base de cocció:
- Funció: Serveixen com a llit o graella natural per separar la carn dels sucs del fons de la safata.
- Aroma: Aporten un perfum característic similar al de les vaporeres en la cuina asiàtica.
- Consell: Les canyes han d'estar ben netes i seques (es poden assecar al forn a baixa temperatura) per evitar que es cremin.
La cocció ideal
"El garrí queda tan tendre, tan bo i tan melós que es desfà i es desmunta de la safata."
Per obtenir la textura perfecta:
- 1 Temperatura: El forn s'ha de mantenir a uns 150 graus de forma constant.
- 2 Humitat: S'afegeix un dit de caldo de verdures a la safata per generar vapor durant la cocció.
- 3 Peça: Es recomanen exemplars d'uns 5 quilos per garantir una bona proporció entre carn i os.
Per acompanyar-lo, es suggereixen elements que contrastin o absorbeixin la salsa, com ara compota de poma, puré de patates o arròs blanc.

