Amanida Teatre: Teatre i integració a Tarragona
El conductor del programa introdueix Amanida Teatre, un grup teatral veterà de Tarragona vinculat a l’ONCE, i dóna la benvinguda a Manel Ximeno i a Rafi, una de les actrius fundadores.
Manel explica com va néixer el grup fa vuit anys com a taller terapèutic per a persones amb problemes de visió, i com el teatre es converteix en eina d’integració social i de reforç de l’autoestima.
Rafi detalla la preparació de l’estrena per Santa Llúcia, els reptes de passar a un nou escenari, i les senyalitzacions tàctils (moquetes, textures, il·luminació) per orientar els actors cegues i amb baix visió.
Es descriu la composició dels 13 integrants (persones cegues, amb baixa visió i vidents), el sistema assembleari per triar obres i directors, i la crida oberta a nous actors, sobretot homes, seguint una proporció equilibrada.
Es parla de la primera sorpresa que genera la presència d’actors amb discapacitat visual, de la normalització posterior i de la participació en cicles teatrals i festes locals, amb la voluntat d’ampliar la difusió.
Rafi comparteix com el teatre li ha aportat confiança, expressió corporal, comunicació en grup i superació de la timidesa, gràcies al suport i companyonia dels companys amb experiència similar.
S’esmenta la propera celebració del desè aniversari, es recorden les dates de les funcions, s’agraeix la participació i es dóna per closa l’entrevista abans de passar a les notícies.
El projecte d'Amanida Teatre
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, coneixem la trajectòria d'Amanida Teatre, un grup teatral veterà de la ciutat de Tarragona que celebra gairebé deu anys d'història. Aquest grup està integrat dins de l'ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) i serveix com a eina fonamental per a la integració social i cultural dels seus membres.
Formació i mètode de treball
El grup és heterogeni i està format per tretze persones, incloent-hi:
- Persones amb ceguera total.
- Persones amb deficiència visual.
- Actors i equip tècnic vidents.
L'adaptació teatral requereix una metodologia específica on el tacte i l'ordre són claus:
- S'utilitzen moquetes i fustes amb diferents textures per marcar distàncies a l'escenari.
- L'equip tècnic garanteix que l'escenografia i els objectes estiguin sempre en el mateix lloc exacte.
- Es fan reconeixements previs de cada escenari nou per guanyar seguretat deambulando.
El teatre com a eina de vida
Per als integrants, el teatre va més enllà de l'actuació; és integració en majúscules. Segons el Manel Ximeno (Cap de Serveis Socials), aquesta activitat ajuda a:
- 1 Millorar la psicomotricitat i la comunicació.
- 2 Guanyar seguretat personal i superar la timidesa.
- 3 Normalitzar la presència de persones amb discapacitat als espais culturals de la societat.
"L'ordre és imprescindible per a nosaltres; el teatre ens ajuda a realitzar coses que abans no crèiem ser capaços de fer."
Propers reptes
Actualment, el grup està assajant tres obres curtes de Fernando Siniestra, que s'estrenaran al novembre a Lleida i per Santa Llúcia a Tarragona. Tot i que prefereixen la comèdia per la interacció directa amb el públic, no descarten cap gènere que els permeti créixer artísticament.

