Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Anàlisi jurídica de l'ocupació militar a l'Iraq
Es conceptualitza l’entrada de les tropes angloamericanes a Bagdad com una ocupació militar il·legal per falta d’autorització de l’ONU i es subratlla la necessitat d’aplicar el dret humanitari internacional.
S’explica la confusió entre la satisfacció per la fi de la dictadura i la realitat d’una ocupació, exemplificada en la caiguda de l’estàtua de Saddam Hussein i l’ús de banderes.
Es plantegen dos escenaris: un final immediat del conflicte o la persistència d’una guerra de guerrilles amb forces fidels a Hussein, com a l’Afganistan.
Es analitza la col·laboració kurda en la caiguda de Saddam Hussein i la possible exigència d’una àmplia autonomia, amb l’oposició veïnal de Turquia i Síria.
S’assenyalen intents d’exacerbar tensions a altres punts (Israel i Palestina) per internacionalitzar el conflicte i implicar més actors.
Es defensa que la reconstrucció ha de ser dirigida per l’ONU o per agències independents per garantir neutralitat, ja que les tropes ocupants no poden gestionar ajuda humanitària.
S’aborda la possibilitat d’investigar la mort de dos periodistes espanyols (Josep Couso) com a crim de guerra i la responsabilitat del govern espanyol per protegir els seus ciutadans.
Es valora l’impacte de les mobilitzacions contra la guerra en la consciència de la societat i la universitat, i es destaca la voluntat d’aportar un futur més actiu i democràtic a través de la participació estudiantil.
L'estatut jurídic de l'ocupació a l'Iraq
Santiago Castellà, professor de Dret Internacional, analitza la situació a l'Iraq després de la caiguda de Bagdad des d'una perspectiva jurídica i política. El punt de partida és clar: es tracta d'una ocupació militar derivada d'una guerra il·legal que no ha comptat amb l'autorització de les Nacions Unides.
Aquesta situació presenta una dualitat complexa:
- L'alegria d'una part de la població per l'alliberament d'una dictadura cruel.
- La realitat jurídica d'un territori sota control estranger on s'ha d'aplicar el dret humanitari internacional.
"Hem d'entendre que hi ha una ocupació militar sobre el territori, i que per tant s'ha d'aplicar el dret humanitari internacional que regula aquesta situació."
Escenaris de postguerra i desestabilització regional
L'expert planteja dos possibles camins per al futur immediat del conflicte:
- 1 El final definitiu dels atacs militars amb la fugida de Saddam Hussein.
- 2 Una deriva similar a la d'Afganistan, amb guerres de guerrilles i focus de resistència dispersos pel territori.
Castellà també destaca el paper determinant del poble curd i el risc de desestabilització a estats veïns com Turquia o Síria, a més de la possible internacionalització del conflicte arran de les tensions a Palestina.
La reconstrucció i el paper de la ONU
Pel que fa a la gestió futura, l'expert sosté que les tropes ocupants no poden gestionar el territori ni l'ajut humanitari de forma indefinida:
- Es requereix una resolució del Consell de Seguretat de la ONU.
- L'ajut humanitari ha de ser gestionat per agències independents per garantir el principi de neutralitat.
Justícia per als periodistes i mobilització social
Finalment, es tracta el cas del periodista José Couso. Castellà ho defineix com un atac indiscriminat contra els mitjans, tipificat en els protocols de 1977, tot i que els Estats Units no els hagin ratificat. Insta el govern espanyol a utilitzar vies jurídiques, no només diplomàtiques, per protegir els seus ciutadans. L'entrevista clou destacant la mobilització estudiantil com un punt d'inflexió per a una societat civil més forta i conscient.