Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Els Tuaregs: Cultura, supervivència i vida al Sàhara
Explicació de les creences sobre descendents de gegants i la realitat històrica com a pobles berbers islamitzats que conserven trets animistes.
Ubicació als massissos muntanyosos del Sàhara (Air, Ahaggar) i la distinció entre el desert salvatge i la tenda civilitzada.
Impacte de les sequeres i les guerres postcolonials que han forçat molts tuaregs a convertir-se en agropastors sedentaris.
Detalls sobre la mostra a Tarragona: objectes quotidians, art, joies de plata i la importància de les pel·lícules documentals incloses.
Història de les expedicions de Jean Gabus i la col·laboració entre museus per portar aquesta col·lecció a Catalunya.
Anàlisi de la tenda com a espai femení, el paper de la dona com a motor cultural, musical i literari de la societat tuareg.
Els orígens i la identitat dels Tuaregs
Els tuaregs es consideren a si mateixos descendents de gegants, identificant elements del paisatge desèrtic com els seus ossos (arbres fossilitzats) i les seves tombes (restes neolítiques). Malgrat aquestes creences populars, l'investigador aclareix que són pobles berbers que van migrar cap al desert fugint de les invasions islàmiques entre els segles VII i XII.
Característiques culturals clau
Aquesta ètnia ha desenvolupat una identitat única que els defineix fins avui:
- El vel (Kel-Tagel-Must): Coneguts com els homes del vel, és un dels seus trets més distintius.
- El Tamashek: La seva variant pròpia de la llengua berber.
- Religiositat mixta: Tot i estar islamitzats, conserven tradicions animistes i creen el seu propi calendari de pregàries.
Adaptació a un entorn extrem: El Sàhara
Geogràficament, no viuen al desert obert, sinó als massissos muntanyosos (com l'Air o l'Ahaggar) on hi ha aigua i pastures. Pels tuaregs, el desert obert és l'esuf (el lloc salvatge i perillós), mentre que la tenda representa la civilització.
"La tenda és l'egei, que vol dir interior, matriu i dona; la dona és la part civilitzada del món per als tuaregs."
Canvis en el mode de vida
Actualment, la seva vida nòmada s'ha vist alterada per dos factors principals:
- 1 Dures sequeres: L'avanç del desert ha reduït els seus ramats.
- 2 Conflictes polítics: Les guerres contra els governs de Mali, Níger o Algèria després de la descolonització han limitat els seus moviments.
Molts han passat a ser agropastors, combinant la ramaderia amb el cultiu de cereals en assentaments fixos de fang.
L'exposició etnogràfica a Tarragona
L'exposició a la Fundació La Caixa presenta més de 260 objectes provinents del Museu de Neuchâtel (Suïssa), fruit de les expedicions de Jean Gabus des del 1946. La mostra inclou:
- Objectes quotidians: Eines per fabricar mantega, joies de plata tradicionals i pells decorades.
- Símbols de poder: Espases, cadires de camell i escuts d'òrix.
- Art i música: Instruments com la vihuela (un tipus de violí) tocats principalment per les dones, que sovint són més cultes i dominen millor l'escriptura antiga (tifinagh).