Descartada la candidatura de Vandellós per al projecte ITER
Correig afirma que la universitat està decebuda perquè, malgrat les esperances fundades i la solidesa de la candidatura, ITER finalment no vindrà a Bandellós.
Detalla els avantatges perduts: projecció internacional, oportunitats formatives (postgraus i doctorats), col·laboració en recerca, innovació empresarial i impacte socioeconòmic al territori.
Destaca que la candidatura era tècnicament excel·lent, però reconeix que el pes històric i polític de França dins del concert europeu ha estat un factor decisiu.
Descriu ITER com el gran projecte internacional de fusió nuclear, destinat a demostrar la viabilitat tècnica d’obtenir energia de fusió de manera contínua abans d’avaluar-ne la viabilitat econòmica.
Correig aposta perquè, tot i la ubicació final a França, els investigadors espanyols continuïn col·laborant amb ITER i proposa que els fons anunciats pel govern espanyol es destinïn a impulsar altres projectes de recerca i tecnologia.
Reacció a la pèrdua del projecte ITER a Vandellós
El vicerector de Política Científica de la Universitat Rovira i Virgili, el Senyor Correig, expressa la seva decepció davant la decisió dels ministres de la Unió Europea de no ubicar el reactor experimental de fusió nuclear a Vandellós. Tot i que la candidatura era tècnicament excel·lent, el pes polític i la tradició nuclear de França han estat determinants per a la tria de l'emplaçament francès.
Impacte per a la universitat i el territori
La no elecció de Vandellós suposa deixar de guanyar oportunitats estratègiques clau:
- Projecció internacional: La universitat hauria entrat en la "divisió d'honor" de la ciència mundial.
- Formació especialitzada: No es podran implementar els postgraus i doctorats específics vinculats directament al reactor.
- Desenvolupament econòmic: Es perd l'atracció d'empreses innovadores i la creació d'uns 3.000 llocs de treball especialitzats.
Què és el projecte ITER?
"ITER consisteix a demostrar tecnològicament que obtenir energia de la fusió és possible de forma continuada."
Es tracta del projecte científic més gran del món després de l'estació espacial. L'objectiu no és encara la rendibilitat econòmica, sinó la viabilitat tecnològica de la fusió atòmica com a font d'energia inesgotable.
Futur de la inversió en ciència
Davant la promesa del govern espanyol d'invertir fins a 900 milions d'euros si el projecte venia a Catalunya, el vicerector suggereix que aquests fons es mantinguin per a altres àmbits de la recerca i la tecnologia per aprofitar l'impuls generat per la candidatura.

