Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La llegenda del rescat de les 100 donzelles
El programa anuncia la conversa amb Albert Rumbo sobre un nou llibre d’Edicions al Mèdol dedicat al rescat de les 100 donzelles i saluda l’autor.
Rumbo defineix la llegenda, la seva base històrica al segle XII i la tradició miraculosa d’alliberament per Sant Esteve i Sant Genís, tot explicant la seva rellevància al país.
Es detalla com la història neix a Begà (Berguedà) i culmina a Vilaseca, i com ha transcendit per convertir-se en una llegenda catalana clàssica inclosa en reculls del segle XX.
Els autors expliquen que el llibre busca més que narrar la llegenda local: fa un estudi comparatiu amb mites d’arreu, descriu la feina d’investigació i la recerca del document més antic de 1543.
Rumbo detalla la dissecció dels elements de la llegenda: cavalls blancs, colors (blanc, verd, vermell), nombres, animals, olivera, cadenes, i estableix paral·lelismes amb mites clàssics i altres llegendes europees i mundials.
S’analitza el paper actual de les llegendes com a nexe de cohesió social i ciutadana, amb exemples de festes medievals i rutes turístiques basades en tradicions populars; tancament i agraïments.
Anàlisi de l'Imaginari Popular Català
L'entrevista amb l'autor Albert Rumbo presenta el llibre publicat per Edicions al Mèdol, una obra que dissecciona la llegenda del rescat de les 100 donzelles. Aquest relat, que uneix històricament les poblacions de Bagà (Berguedà) i Vila-seca (Tarragonès), és analitzat des d'una perspectiva científica i comparativa.
Punts clau de la investigació
- Vincle històric i mític: La llegenda té una base real en la conquesta d'Almeria al segle XII i l'alliberament de nobles catalans, però s'ha convertit en un element de la mitologia nacional.
- Simbolisme i comparativa: Els autors han passat la llegenda pel "microscopi", analitzant elements com:
Colors: El verd i el vermell com a símbols de sacrifici i passió. Cavalls blancs: Representació de la puresa, present també en mites com Sant Jordi o Sant Jaume. * Números: El valor cabalístic del número 100.
- Connexions universals: S'estableixen paral·lelismes amb mites d'arreu del món, des del Minotaure de Creta fins a Tristany i Isolda o el Comte Arnau.
Funció social de la llegenda avui
Segons Rumbo, les llegendes ja no busquen tant moralitzar, sinó que actuen com a vincle de cohesió social i nacional.
"Són uns nexes d'unió que ens fan compartir un seguit d'esdeveniments i ens ajuden a mantenir-nos en una comunitat."
També destaca el naixement d'un turisme cultural al voltant de festes com la Setmana Medieval de Montblanc o les celebracions a Bagà, que mantenen viu aquest patrimoni immaterial en la societat moderna.