Història i curiositats del cementiri de Tarragona
El locutor de Tarragona Ràdio presenta el reportatge històric sobre el cementiri i introdueix el doctor Atzaray com a autor d’un estudi publicat el 2002.
Explicació dels cementiris parroquials, l’epidèmia de 1809 que va causar milers de morts i la concessió del nou emplaçament l’any 1825.
Descripció de com l’Hospital de Tarragona administra el cementiri, repartits dels pòndols i el paper dels professionals de la medicina en la seva direcció.
Repàs dels mausoleus del general L’Esmit, del capità general víctima del tifus i de la capella del general Batet, així com sepultures de la Guerra Civil i personatges il·lustres locals.
Comentaris sobre l’absència de conflictes al cementiri durant la Guerra Civil, les zones reservades a protestants i ateus i el caràcter sagrat per a tothom.
Del primer enterrament en terra als nínxols amb distintes normes de profunditat, i la conservació de làpides antigues com a testimoni escultòric i històric.
Increment de la cremació, demanda de columbaris per a cendres, ampliació d’espais i el futur del cementiri com a element patrimonial i sanitari.
Exploració històrica del cementiri de Tarragona
L'entrevista amb el doctor Josep Atzaray Martorell, autor del llibre Història Antiga i Moderna del Cementiri de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre l'evolució d'aquest espai des de la seva creació fins a l'actualitat. El cementiri no només és un lloc de repòs, sinó un reflex fidel de la història civil, militar i social de la ciutat.
Origen i gestió institucional
- Trasllat necessari: Fins al segle XIX, els enterraments es feien al costat de la Catedral. L'epidèmia de tifos exantemàtic de 1809, que va causar unes 9.000 morts, va col·lapsar l'espai original, obligant a crear el nou cementiri l'any 1825.
- Vinculació amb l'Hospital: Una de les particularitats és que la seva administració depèn de la fundació de l'hospital civil, destinant-se els beneficis de la gestió a necessitats hospitalàries.
Monuments i figures rellevants
Dins el recinte destaquen elements monumentals de gran valor històric:
- El monument al General Smith, promotor del port i governador de la ciutat.
- La sepultura del General Batet, figura clau del període republicà i la Guerra Civil.
- El mausoleu del Capità General víctima de l'epidèmia de 1809.
Diversitat religiosa i evolució de costums
Durant la conversa s'explora com el cementiri ha gestionat la pluralitat:
- Espais aconfessionals: Antigament existia una separació per a aquells que no volien ser enterrats en "terra sagrada", com els anglesos protestants o persones d'ideologia atea.
- Evolució tècnica: El pas de les fosses a terra als ninxols i, més recentment, l'augment de les incineracions. S'esmenta la curiositat que moltes famílies prefereixen comprar columbaris o ninxols per dipositar les cendres en lloc de dispersar-les.
"El cementiri de Tarragona està molt vinculat a cada fet de la seva història; és un lloc sagrat i respectat per a tothom, pensin el que pensin."

