L'aplec dels tarragonins a Sant Magí: Tradició i Roses
Els inicis del plet als anys 50, la desvinculació de la gran pleca i el trasllat al segon diumenge de juny el 1988 per consolidar-lo com a festa pròpia dels tarragonins.
La tradició de les petites roses blanques esquitxades de vermell, l’origen miraculós i els desafiaments per conservar i replantar aquesta varietat única.
Descripció de la missa, l’ofrena de roses beneïdes, el repartiment de roses simbòliques i el dinar familiar tipus aplec, amb activitats de corals, exhibicions i trobada de comunitat.
Estat de conservació de la capella i el Camaril, projecte de rehabilitació de teulades, paviments i rectoria per crear serveis i casa de colònies, amb finançament de la Generalitat i aportacions locals.
L'origen de l'aplec i la seva evolució
L'aplec propi dels tarragonins va néixer als anys 50 amb la voluntat de diferenciar-se de la gran pleca de setembre, on assistien cofraries de tota Catalunya. Es va buscar un moment exclusiu per a la gent de Tarragona, fixant-lo inicialment l'últim diumenge de maig.
Després d'un període de decadència, la tradició va ser represa l'any 1988 per mossèn Tomàs, qui va traslladar la celebració al segon diumenge de juny, data que es manté actualment.
La llegenda de la rosa de Sant Magí
El significat de l'aplec està íntimament lligat a la tradició legendària:
- Es diu que quan Sant Magí va ser capturat i arrossegat muntanya avall, la seva sang va esquitxar uns rosers silvestres.
- D'aquí neix una varietat de roses blanques amb taques vermelles, petites i molt efímeres.
- Actualment, s'estan fent esforços per a la replantació d'aquesta varietat rara amb exemplars trobats entre França i Suïssa, ja que havien gairebé desaparegut per l'acció humana i la dificultat d'adaptació fora del seu microclima.
Caràcter i actes de la jornada
L'aplec es defineix com una celebració familiar, senzilla i autèntica, lluny de luxes o comercialització:
- Ofrena i benedicció: Durant la missa es beneeixen roses (actualment vermelles de forma simbòlica) que es reparteixen entre els assistents.
- Cultura popular: Participen entitats com una coral de la catedral i els Xiquets de Tarragona, que realitzen un pilar dins l'ermita.
- Àpats comunitaris: La gent porta la seva pròpia carmeñola, taules i cadires per dinar a l'esplanada de les fonts.
L'estat de l'ermita de la Brufaganya
Els organitzadors alerten del deteriorament de l'edifici. Tot i que ja s'ha consolidat la teulada del Camaril, encara calen reformes importants:
"Veuran que l'ermita està molt deteriorada... tenim un pressupost important i confiem que entre la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments la deixarem com a nova en tres anys."
Es destaca que Sant Magí de la Brufaganya és l'únic santuari dedicat a un sant (no a una Verge) a la zona, i que les seves aigües mantenen la fama per les seves propietats minerals i laxants.

