Adéu al Cafè Bar Poetes: 25 anys d'història cultural
El locutor introdueix els quatre convidats—Cinta, Josep Anton, Ramon i Gelo—i anuncia el motiu de la conversa: el tancament del Cafè Bar Poetes després de 25 anys d’activitat.
Cinta Bellmunt explica com va descobrir Poetes el 1986, quan encara era l’únic espai de moviment cultural a Tarragona, i rememora els primers amics i experiències professionals.
Josep Anton Baixeres expressa pena per la impossibilitat de continuar veient els amics propietaris i lamenta la pèrdua d’un referent cultural, especialment el seu paper en la música clàssica.
Ramon Civit es centra en els moments alegres viscuts en Poetes, l’amistat amb Toni i Joaquim, i celebra que ells obrin ara una nova etapa en la seva vida personal.
L’artista Gelo recorda haver inaugurat Poetes amb la seva exposició, transmet la nostàlgia pels anys viscuts però assegura que l’amistat continuarà malgrat el tancament.
Es repassen les circumstàncies dels anys 70 i 80 a Tarragona: la creació de Poetes com a alternativa a l’estancament cultural, la influència del local ‘La Geganta’ i l’evolució de l’oferta a la ciutat.
Debat sobre la funció de Poetes en la música clàssica, el suport a editors locals, les activitats de Carnaval i la necessitat de preservar l’arxiu i la memòria del local.
Reflexió final sobre com substituir l’espai de Poetes, la importància de les noves tecnologies i la recerca de nous llocs on continuar el diàleg, l’amistat i la promoció cultural.
Un pol cultural i social a Tarragona
El Cafè Bar Poetes tanca les seves portes després de 25 anys de trajectòria, deixant un buit significatiu en el teixit social i artístic de la ciutat. Diversos amics i clients habituals, com la periodista Cinta Bellmunt, l'advocat Josep Anton Baixeres, el botiguer Ramon Civit i l'artista Gelo, reflexionen sobre el que ha significat aquest local des de la seva obertura l'any 1978.
Impacte i llegat del local
- Agitació cultural: En els seus inicis, el Poetes era pràcticament l'únic lloc que aglutinava moviment cultural en una Tarragona que es descriu com a "adormida".
- Diversitat de disciplines: Ha estat seu d'editorials (com el col·lectiu La Gent del Llamp), plataforma per a músics novells a la sala Vidal Alcubé i escenari per a grups de teatre com Trono Villegas.
- Pioner en tradicions: Va ser el bressol dels primers concursos de disfresses de la nit de dissabte de Carnaval a la ciutat.
Més que un negoci, una família
Els interlocutors coincideixen que la clau de l'èxit ha estat la personalitat del Toni Torrell i el Joaquim Martín. La relació amb la clientela transcendia elSimple servei comercial per convertir-se en una amistat profunda i un espai de diàleg i sobretaula.
"El Cafè Poetes era molt més que un cafè; era un lloc on el diàleg fomentava l'amistat en una època de canvis tecnològics."
El futur i el reconeixement
Existeix una preocupació compartida pel futur del seu arxiu històric i pel relleu cultural que ningú sembla ocupar hores d'ara. Tot i que alguns senten nostàlgia, altres celebren que el Toni i el Quim puguin iniciar una nova etapa vital després de dècades de dedicació nocturna. S'ha suggerit, fins i tot, la creació d'un llibre commemoratiu per recollir l'evolució social de Tarragona a través de les parets del bar.

