Entrevista a Feliu Formosa sobre 'El Camí del Riarol'
Presentació de l’espai i el projecte per part de l’entrevistador, i salutació amb Feliu Formosa.
Feliu Formosa defineix l’espectacle basat en el cicle de lieder de Schubert, amb tenor, baríton i ballarina, i explica l’argument del moliner i la molinera.
Discussió sobre la introducció d’una figura femenina muda que actua com a fil conductor i ajuda a fer comprensible l’argument tot i el text en alemany.
Detalls de la roda de molí estilitzada, el plafó del rierol, la importància del piano com a element escènic i la figura del pianista en escena.
Explicació de la llum com a personatge narratiu que crea ambients diferents per a cada cançó, i la neutralitat dels vestuaris per destacar la coherència del muntatge.
Comentaris sobre la possibilitat de portar l’espectacle a altres circuits, i la definició del projecte com un “concert escenificat” dissenyat per emocionar el públic.
Presentació de l'obra al Teatre Metropol
El director escènic Feliu Formosa presenta l'espectacle El Camí del Riarol, una proposta que neix de la voluntat de donar un tractament escènic al cicle de cançons (Lieder) de Franz Schubert basades en els poemes de Wilhelm Müller. L'obra s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona en el marc dels actes dels premis literaris de la ciutat.
L'argument i l'estructura escènica
L'espectacle narra la història d'un moliner que segueix el curs d'un rierol buscant una molinera que mai arriba a trobar, culminant en un final tràgic on el protagonista mor a les aigües del riu. Els aspectes clau de la producció són:
- Interpretació musical: L'obra compta amb un tenor i un baríton tarragonins.
- La figura del lligam: Una ballarina de Barcelona actua com a personatge femení mut que representa tant el rierol com la molinera, aportant coherència i unitat a l'acció.
- L'idioma: Tot i que les cançons es canten en alemany, l'acció física ajuda l'espectador a seguir la línia argumental.
"Jo diria que és un concert escenificat amb accions afegides que pretén, sobretot, emocionar el públic."
Elements visuals i posada en escena
La posada en escena defuig el realisme literal i aposta per l'estilització:
- 1 Escenografia: Inclou una roda de molí feta d'acordió de paper i un plafó que evoca el fons pedregós del rierol.
- 2 El piano: No és només un acompanyament, sinó un element escènic primordial on el pianista també participa de l'actitud teatral.
- 3 La llum: Actua com un personatge més, creant espais i zones d'intimitat segons el dinamisme de cada cançó.
- 4 Vestuari: Sobri i neutre per als cantants, amb tons que evoquen l'aigua (grisos i negres) per a la ballarina.
L'objectiu final és que el muntatge s'integri en circuits musicals i arribi a més poblacions catalanes després de la seva estrena a Tarragona.

