Mercè Comes i l'èxit de 'Pel davant i pel darrere'
Els presentadors obren l’entrevista amb salutacions i comenten que l’obra s’ha fet dues vegades i compta amb espectadors fidels que la tornen a veure.
Mercè destaca que es tracta d’un clàssic ben escrit, estrenat al National Theatre de Londres, on la trama encaixa i genera un humor intel·ligent i perdurable.
Es rememora la primera producció d’aquesta obra fa vuit anys, la col·laboració amb Abel Folk, el salt a coproduir i com van renéixer les ganes de representar-la de nou.
Reflexions sobre la dificultat de la comèdia: per què cal interpretar amb seriositat per fer riure, comparant-ho amb la facilitat de provocar la reacció humana del plor.
Es descriu la relació entre actors veterans i nous i com l’obra caricaturitza episodis reals del dia a dia d’una companyia: la primera actriu, gires amb maletes de cartró i convivència intensa.
Mercè explica incidents inesperats durant les funcions (portes que es queden enganxades, pendents de l’escenari) que resulten de forma còmica i que fins i tot es podrien incorporar al text.
Es parla de l’acollida triomfal al Teatre Borràs, la venda d’entrades per al festival de Tarragona i l’agraïment de Mercè envers el públic local.
L'èxit d'un clàssic de la comèdia
L'actriu Mercè Comes explica les claus de l'èxit de l'obra Pel davant i pel darrere, un clàssic del teatre que ha triomfat internacionalment i que torna a la cartellera catalana amb una gran recepció. Comes destaca que la força de l'obra resideix en la seva escriptura precisa i en unes situacions tan ben travades que resulten hilarants per a l'espectador.
Repetir experiència a l'escenari
Tant la Mercè com l'actor Abel Folk ja havien interpretat els mateixos papers fa uns vuit anys. Aquesta vivència prèvia els ha permès:
- Afrontar el projecte amb més seguretat i menys "neures".
- Ajudar la resta de l'elenc gràcies a la seva experiència anterior amb el text.
- Gaudir de la funció com a coproductors, fruit de les ganes de recuperar una obra que els feia feliços.
La dificultat de fer riure
L'entrevista reflexiona sobre el gènere de la comèdia. Comes afirma que, per fer riure de veritat, cal treballar amb la màxima seriositat:
"Les coses que fan gràcia són les que menys has de potenciar tu com a cosa de riure... ho has de fer ben seriosament i llavors és quan realment fan gràcia."
Teatre dins del teatre
L'obra és una paròdia de les interioritats del món de l'espectacle, reflectint:
- Les gires precàries d'antany (maletes de cartró i pensions barates).
- Les jerarquies d'una companyia, amb la primera actriu i el galant.
- Els imprevistos reals que passen a l'escenari i que sovint superen la ficció de la mateixa obra.
L'actriu tanca l'entrevista expressant la seva il·lusió per actuar a Tarragona, al Camp de Mart, destacant la calidesa d'un públic que sempre l'ha acollit molt bé.

