Josep Maria de Sagarra: L'home que escrivia pel poble
L'entrevistat recorda com va entrar al món professional de la mà de Sagarra l'any 1952 i descriu la personalitat de l'autor, comparant el seu dandisme amb el d'Oscar Wilde.
Es discuteix com Sagarra va ser un personatge mediàtic que escrivia directament pel poble i l'únic que aconseguia viure exclusivament de la seva obra literària.
Crítica a la tendència de repetir sempre les mateixes obres (com el Cafè de la Marina) mentre s'obliden les més de cent obres i traduccions de l'autor.
Descripció detallada de l'espectacle: des de la part poètica i musical fins a les tres peces teatrals que configuren el muntatge al Teatre Metropol.
Reflexió sobre el treball en família amb Montserrat Salvador i el seu fill, i la importància de mantenir viu el teatre de Sagarra avui dia.
El llegat de Josep Maria de Sagarra
L'entrevista ofereix una visió íntima i professional sobre la figura de Josep Maria de Sagarra, destacant la seva capacitat per connectar amb el gran públic. S'emfatitza que Sagarra no només era un autor d'èxit, sinó un personatge amb un dandisme característic i un origen aristocràtic que, paradoxalment, tenia la màxima ambició d'escriure per a la gent del carrer i viure de la seva ploma.
L'espectacle "Sagarrianes"
L'eix central de la conversa és el muntatge Sagarrianes, que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle és un recorregut per la diversitat de gèneres que l'autor va cultivar:
- Poesia i Cançó: Inclou peces com La Balada de les Estrenes i la Cançó de Pluja, amb música composta expressament pel fill de l'actor.
- Teatre Dramàtic: Representat per La cançó d'una nit d'estiu, un drama humaníssim de quatre personatges.
- Comèdia Romàntica: La Careta, una obra d'una elegància extrema ambientada en una nit de carnaval.
- Farsa Grotesca: Les tres gràcies, que mostra el Sagarra més divertit i espontani.
Reivindicació del Clàssic
Es denuncia el perill que Sagarra es converteixi en un autor de "biblioteca" (com Verdaguer), on tothom el reconeix però ningú el llegeix ni el representa fora dels tres o quatre títols clàssics com El Cafè de la Marina.
"Ell és un home que escriu pel poble... la seva màxima ambició és que el seu escriure li rendeixi econòmicament."
Finalment, es destaca el paper de les companyies d'aficionats en la preservació de la seva obra i la dificultat però satisfacció de treballar en un projecte familiar, dirigint a la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador.

