Memòria històrica: Homenatge a l’exili i les Dones del 36
Discussió sobre els esforços de la Generalitat per indemnitzar i homenatjar els expresos i exiliats, tot i que el reconeixement arriba amb dècades de retard.
Carme Casas explica que la transició no va ser un canvi radical i que el pacte de no tocar el passat va impedir que la societat conegués la brutalitat de la repressió.
La importància d'explicar la història als joves i la necessitat d'obrir fosses comunes per tancar ferides sense rancúnia ni revengisme.
Història de la fundació de l'associació, el seu èxit a Barcelona i el paper pioner de les dones republicanes en la política i el treball durant la guerra.
Relat detallat de Carme Casas sobre la seva joventut al SUCC, la fugida sota els bombardejos i l'arribada dramàtica a la frontera francesa el 1939.
Reconeixement Tardà però Necessari de la Memòria Històrica
L'entrevista se centra en la importància de recuperar la memòria històrica a Catalunya, especialment pel que fa a l'homenatge a les persones exiliades. Carme Casas, membre de l'associació Les Dones del 36, reflexiona sobre com la transició espanyola va intentar ocultar el passat per por a "obrir ferides", un fet que, segons ella, només ha servit per infectar-les més.
Les Dones del 36 i la visibilitat femenina
L'associació va néixer per rescatar el paper fonamental de la dona durant la Guerra Civil. Casas destaca diversos punts clau:
- La doble repressió que van patir les dones: per la seva ideologia republicana i pel seu gènere.
- La participació activa en la rereguarda, ocupant llocs de treball en fàbriques, hospitals i escoles mentre els homes eren al front.
- La fita històrica de Federica Montseny, la primera dona ministra a Europa.
El drama de l'exili de 1939
Carme Casas relata en primera persona l'angoixant fugida cap a França el gener de 1939:
- Un èxode de 500.000 persones que fugien per la frontera catalana.
- Els bombardejos constants de l'aviació franquista contra la població civil en retirada.
- El tracte degradant dels gendarmes francesos a l'arribar a la frontera, on eren despullats de les seves poques pertinences.
"S'ha d'obrir la ferida per treure-li la infecció i que cicatritzi naturalment; el nostre problema a Espanya és exactament aquest."
Educació i futur
L'entrevistada subratlla que les noves generacions desconeixen aquesta realitat perquè moltes famílies van callar per por i vergonya. Per a Casas, parlar-ne no és un acte de revengisme, sinó una necessitat pedagògica per evitar que la història es repeteixi.

