Els inicis del català a Ràdio Tarragona i la censura
Explicació sobre la selecció d'articles feta per Montserrat Palau i el final de les emissions el 1975 degut al canvi de context polític.
Com va començar la col·laboració en català l'any 1964 i la descripció dels tràmits de censura (textos segellats i gravacions).
Anàlisi dels temes tractats: cultura, esports i la fragmentació entre el centre de la ciutat i els barris perifèrics.
Reflexió sobre el procés psicològic de l'autocensura i la vigència dels problemes plantejats fa trenta anys.
La represa del català a la ràdio de postguerra
L'entrevistat rememora la seva col·laboració amb Ràdio Tarragona entre els anys 1964 i 1975. Aquesta etapa va ser significativa per ser de les primeres a reintroduir la llengua catalana en el mitjà, seguint l'estela de pioners com Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. La participació va sorgir a través de l'espai arrendat per Antoni Alasà (Màximo Burxa), amb la condició ineludible que les intervencions fossin íntegrament en català.
El control i la censura del règim
Malgrat l'obertura tímida de l'època, el procés de producció estava rígidament controlat per l'administració de la dictadura:
- Gravació prèvia: Les intervencions es gravaven en cinta magnetofònica (una tecnologia aleshores innovadora) per ser revisades.
- Censura administrativa: Calia presentar el text escrit literalment perquè les autoritats el segellessin.
- Limitacions temàtiques: La política estava totalment vetada; els continguts se centraven en l'actualitat cultural, necrològiques de personalitats locals i esports.
Impacte social i autocensura
L'autor destaca que, tot i evitar la política directa, alguns comentaris sobre la desconnexió urbanística i social entre el centre de Tarragona i els seus barris perifèrics van generar recels i "enganxades" amb les autoritats. Un dels punts més reflexius de l'entrevista és l'anàlisi de l'autocensura:
"Quan ja has tingut dues o tres ensopegades, inevitablement t'autocensures... sempre et queda el dubte si no t'has passat."
Recull d'articles: 'Fulls de calendari'
Trenta anys després, s'han seleccionat uns 82 articles d'entre els més de 300 emesos durant la dècada de col·laboració. Aquesta selecció, realitzada per Montserrat Palau, demostra que molts dels temes tractats —com la manca de teatres dignes o la fragmentació de la ciutat— encara mantenen certa vigència o serveixen com a testimoni històric de les mancances de l'època.

