Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Pa negre: Memòria, postguerra i la funció de la literatura
Interpretació del títol Pa negre i anticipació del context de misèria i escassetat de l’època.
Descripció de la Catalunya rural i industrial i la seva transformació en una economia de serveis i turisme.
Debat sobre la funció principal de la llengua i la secundària d’història i testimonis en la literatura.
Reflexions sobre la mirada d’un nen a la novel·la, la seva intel·ligència i el repte d’evocar emocions autèntiques.
Com la novel·la aprofita escenaris reals i permet al lector afegir experiències pròpies, generant diàleg i participació.
La postguerra i la iconografia de la misèria
L'escriptor Emili Teixidor reflexiona sobre l'època en què se situa la seva novel·la Pa negre, un període marcat per la postguerra immediata i la supervivència. L'autor descriu una realitat de racionament on el pa negre, la llet blava i les truites de pols formaven part del dia a dia. Destaca com aquesta memòria, tot i semblar llunyana, és extremadament propera i encara batega en aquells que la van viure.
El canvi social i la pèrdua del món rural
Teixidor analitza la transformació radical de Catalunya en poques dècades:
- El pas d'una Catalunya rural i industrial (les colònies tèxtils del Ter i el Llobregat) a una economia basada en els serveis i el turisme.
- La reconversió d'antigues fàbriques en hotels, restaurants o centres culturals.
- La pèrdua d'un paisatge humà que s'ha extingit amb la fi de les grans indústries tradicionals.
La literatura com a testimoni i memòria
Sobre la necessitat d'escriure sobre el passat, l'autor sosté que la literatura ha de prioritzar la qualitat de la llengua per sobre de la seva funció documental, tot i que reconeix el seu paper com a preservadora de la memòria col·lectiva.
"Si no hi hagués llibres, no sabríem ni qui som. Els llibres són la memòria de la humanitat."
Teixidor argumenta que encara no ha passat prou temps per explicar-ho tot i que, igual que a l'Alemanya de postguerra, moltes històries triguen dècades a sortir a la llum perquè la societat necessita un temps de silenci abans d'afrontar el trauma.
La mirada infantil i la col·laboració del lector
La tria d'un infant com a protagonista (l'Andreu) respon a la voluntat de mostrar un viatge iniciàtic cap al món dels adults. L'autor defensa la intel·ligència dels nens i com la novel·la busca un diàleg amb el lector, convidant-lo a completar la història amb els seus propis records o "peles de patata".
Veritats incòmodes i el paper de la dona
L'entrevista conclou amb una reflexió crítica sobre la història oficial:
- El col·laboracionisme: Teixidor afirma de manera provocadora que, d'una manera o una altra, tothom va ser franquista (ja fos actiu o passiu) per supervivència.
- El treball femení: Reivindica que les dones han treballat sempre, especialment en el món rural i a les fàbriques, sovint en condicions pitjors que els homes i amb salaris inferiors.