Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Exposició: La història de les falles a Tarragona (1933-1936)
El presentador anuncia la mostra ‘Les Falles a Tarragona’ al Teatre Metropol i presenta l’autor, Magí Benito.
Benito descriu la exposició com un recull fotogràfic de les falles tarragonines entre 1933 i 1936, amb l’objectiu de donar testimoni gràfic d’aquestes obres monumentals.
Explicació de com un grup de ferroviaris valencians va introduir la celebració de falles a Tarragona i del suport de les autoritats locals.
Temes tractats en les falles (estació, companyia elèctrica, museu arqueològic), amb enfocament satíric per ridiculitzar aspectes locals.
Nombre total de falles (13), ubicacions diverses a la ciutat, calendari de plantada i crema en menys de 24 h i èxit popular amb milers de visitants i trens especials.
Benito relata el seu procés de recerca de fotografies, la importància de la col·lecció i la informació pràctica per visitar l’exposició (horaris i entrada lliure).
Recuperació històrica de les falles tarragonines
L'entrevista a Magí Benito ens descobreix una tradició gairebé oblidada: l'existència de monuments fallers a Tarragona durant la Segona República. L'exposició al vestíbul del Teatre Metropol recull imatges inèdites d'aquests monuments efímers que van marcar la vida social de la ciutat entre els anys 1933 i 1936.
Orígens i característiques
La tradició va néixer de la mà de col·lectius de ferroviaris valencians destinats a Tarragona, que van engrescar la població i les autoritats locals. Els punts clau d'aquesta celebració eren:
- Dimensions monumentals: Es construïen falles reals de fins a 15 metres d'alçada i 10 d'amplada.
- Diferenciació de València: Per marcar un caràcter propi, es cremaven per Sant Joan (en lloc de per Sant Josep) i, a partir del segon any, es van anomenar oficialment pires.
- Ubicacions: Es plantaven en llocs emblemàtics com la Rambla (llavors anomenada 14 d'abril), la plaça dels Carros, la plaça del Fòrum o la plaça Prim.
La sàtira com a eix central
Les falles tarragonines seguien la tradició satírica de criticar problemes locals i actuals de l'època:
"La primera falla s'atiritzava que l'estació de Tarragona era una cosa molt carranclona, molt vella... i reclamaven una nova estació."
Altres temes recurrents eren els abusos de les companyies elèctriques, l'incompliment de normes urbanístiques o la manca d'un museu arqueològic a la ciutat.
Èxit popular i desaparició
L'impacte social va ser enorme, arribant a atreure més de 20.000 visitants de les comarques veïnes amb trens especials. Tot i que es van arribar a cremar 13 falles en total, l'esclat de la Guerra Civil va tallar en sec una tradició que, segons l'autor, podria haver perdurat en el temps.