Lluís Homar: El teatre com a mirall de la veritat
Lluís Homar explica que el seu monòleg no és una biografia ni una antologia, sinó un joc teatral on ell mateix es converteix en un personatge per explorar la credibilitat escènica.
L'actor reflexiona sobre com el teatre ha condicionat la seva vida i com l'obra transmet aquesta experiència a través d'un format de cabaret amb humor irònic.
Anàlisi dels últims 25 anys de teatre a Catalunya, des de la manca de mitjans inicial fins a la institucionalització actual, demanant mantenir l'esperit creatiu.
Homar repassa alguns dels seus personatges més icònics que apareixen a l'obra i com aquests han contribuït al seu creixement personal.
En aquesta conversa, l'actor Lluís Homar presenta el seu espectacle Et diré sempre la veritat, un monòleg que fuig de l'antologia biogràfica per convertir-se en un exercici de meta-teatre. Homar utilitza la seva pròpia experiència de 26 anys als escenaris per explorar la dualitat entre la persona i el personatge, reivindicant que la veritat escènica resideix en la credibilitat més que en la realitat objectiva.
Els eixos de l'espectacle
- Més enllà del currículum: L'obra no busca ser un recull d'anècdotes, sinó una peça teatral construïda amb codis de cabaret i un sentit de l'humor irònic i fi.
- La reflexió vital: Homar confessa que el teatre ha estat la seva manera de descobrir el món i créixer personalment.
- El joc escènic: L'actor apareix com un personatge inventat que dialoga amb les seves interpretacions passades, des del Manelic fins al Misantrop.
"La veritat en l'escenari té més a veure amb la credibilitat que no pas amb la realitat. O sigui, allò que som capaços de fer creure."
Evolució del teatre a Catalunya
L'entrevista també aborda el canvi del panorama teatral català des de la fi de la dictadura. Homar destaca la transició d'una època de precarietat i entusiasme a una actualitat amb infraestructures consolidades, com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional. L'actor fa una crida a mantenir l'actitud creativa i el compromís per evitar que la comoditat dels mitjans apagui l'essència viva del teatre.

