El Sentit de l'Olor i la Gestió de Mapes d'Olors
Funcions bàsiques de l’olfacte en vertebrats per identificar aliments, depredadors i facilitar la reproducció.
El còrtex olfactiu connecta amb el sistema límbic, generant respostes emocionals immediates.
Anècdota personal sobre l’olor del pa i la "coca de vidre" associada a records d’infantesa i plaer.
Les olors negatives actuen com a senyal de rebuig i avís de perill, mecanisme típic d’animals i humans.
Mercat de colònies, desodorants i ambientadors que modulen o anul·len olors naturals per atractiu comercial.
Definició de l’olfactòmetre, millor nas animal, exemples de detecció d’àcid acètic i gas sulfídric.
Molècules olfactives: baix pes molecular, alta volatilitat, solubilitat i polaritat ajustada per receptors.
Olfacte i gust es reforcen mútuament; el trigemin aporta sensació de frescor o irritació.
La sensibilitat humana supera molts laboratoris; necessitat de concentrar mostres per a cromatògrafs.
Inventari de fonts fixes d’emissions (plantes químiques, depuradores, port) i emissions cròniques.
Estudi de parades, arrencades i manteniment com a focus d’episodis d’olor no previstos.
Quantificar probabilitats, fluxos d’emissió, concentracions i ubicació espacial i temporal.
Superposició de models de dispersió atmosfèrica i anàlisi de receptors humans i ambientals.
Selecció i formació de persones amb alta sensibilitat per detectar olors en la seva vida diària.
Fase 1: inventari i mapa estàtic; Fase 2: analítiques i mapa dinàmic; Fase 3: protocols, seguiment i alertes.
Resum del mapa de finals dels 80, èxit inicial i necessitat de renovació i aprofundiment.
Distinció entre episodis crònics i aguts, risc d’al·lèrgies i l’olor com a senyal d’alarma.
L’olor activa circuits cervell reptilià, instint de supervivència davant perills inusuals.
Durada d’un any per completar les primeres dues fases i disposar d’equips humans formats.
Connexió amb la nova central d’emergències de la Generalitat per enviar avisos de presència d’olors.
Universitat com a intermediària, aportant independència, credibilitat i instruments a administració i empreses.
Formació ciutadana basada en evidència per prendre decisions racionals més enllà de l’emoció.
La Importància de l'Ofacte en l'Ésser Humà
L'episodi comença explorant com el sentit de l'olor ha estat crucial per a l'evolució animal i humana, servint per identificar aliments, depredadors i participar en la reproducció. El sistema olfactiu està íntimament lligat al sistema límbic, la part del cervell que gestiona les emocions, cosa que explica per què determinades olors poden evocar records d'infantesa o sensacions de plaer i rebuig.
El Nas Humà com a Sensor d'Alta Precisió
Es destaca que el nas dels animals i dels humans és el millor olfactòmetre existent, superant amb escreix la sensibilitat de molts laboratoris químics:
- La capacitat de detecció és sorprenent; per exemple, el nas pot detectar l'àcid acètic en concentracions de 0,2 parts per milió.
- S'utilitza l'analogia de detectar un sol català pintat de groc entre 6 milions de persones per il·lustrar aquesta sensibilitat.
- Algunes substàncies com el sulfídric (pudor d'ous podrits) són detectables en concentracions 100 vegades inferiors.
Projecte del Mapa d'Olors a Tarragona
L'eix central de la conversa és el desenvolupament d'un nou mapa d'olors per gestionar la convivència entre la població i la indústria química. Aquest projecte s'estructura en tres fases principals:
- 1 Mapa Estàtic: Inventari detallat de les plantes químiques, depuradores i fonts emissores cròniques o en processos de manteniment.
- 2 Mapa Dinàmic: Ús de models de dispersió atmosfèrica per predir on anirà una olor segons el vent i el clima.
- 3 Implantació i Protocols: Creació de sistemes d'alerta i formació de la població.
Els Olfactòmetres Humans
Una de les innovacions és l'ús de panels de ciutadans entrenats. Es seleccionen persones amb una sensibilitat olfactiva superior per actuar com a sensors humans en la seva vida quotidiana, servint com a indicadors primerencs d'incidències industrials.
"L'objectiu final no és assenyalar amb el dit, sinó establir vincles de col·laboració entre l'administració i les empreses per a la prevenció."
Educació i Racionalitat en la Gestió Ambiental
L'expert subratlla la importància de passar d'una societat basada en la "creença" o l'emoció de l'alarma a una societat educada i informada. La universitat actua com a interfície independent i creïble per retornar a la societat dades basades en l'evidència científica, minimitzant l'angoixa i millorant la transparència en la seguretat industrial.

