Paco Ibáñez: Poesia contra l'embrutiment social
Paco Ibáñez explica la seva estreta relació amb el poeta José Agustín Goytisolo, detallant com va començar a musicar els seus poemes i la profunda amistat que els va unir fins a convertir-se en 'germans i trotamunds'.
L'artista reflexiona sobre el públic jove que acudeix als seus concerts i defensa que la poesia de qualitat no té data de caducitat perquè és l'essència de la vida.
Ibáñez denuncia l'embrutiment social causat per la televisió de baixa qualitat i la manca d'exigència cultural, responsabilitzant també els espectadors que consumeixen aquests continguts.
S'analitza la deixadesa i la falta d'energia de la societat actual. Paco utilitza una metàfora sobre porcs per criticar qui només busca satisfer necessitats físiques sense cultivar l'ànima.
Tot i ser un 'fotògraf' d'una realitat que considera llastimosa, es declara optimista i creu que la música és una sortida. Critica el futbol com a element alienant.
Paco Ibáñez parla dels seus propers concerts, on interpretarà clàssics i poemes de diversos autors per transmetre solidaritat i força al públic.
La Missió de la Poesia en la Societat Actual
En aquesta conversa, Paco Ibáñez reflexiona sobre el paper crític de la cultura i la seva relació amb el llegat de José Agustín Goytisolo. El cantautor subratlla que la seva música no és només art, sinó un compromís ètic i social.
La Poesia com a Resistència
Ibáñez defensa la vigència de la «bona poesia», afirmant que no té data de caducitat:
- La defineix com la «quinta essència de la vida».
- Manté viu el llegat de Goytisolo en cada concert, considerant-lo un guia espiritual.
- Reivindica el concepte de Gabriel Celaya: > "La poesia és una arma carregada de futur".
Crítica a la "Teleescombraria" i l'Alienació
L'artista es mostra molt crític amb l'estat actual de la cultura de masses:
- Denuncia la teleescombraria com un intent de demolició de la dignitat humana.
- Responsabilitza el públic: sosté que el contingut buit existeix perquè hi ha una audiència que l'accepta.
- Critica l'ús alienant de l'esport (com el futbol) per desviar l'atenció dels problemes reals.
Optimisme a través del Concert
Tot i el seu diagnòstic sever sobre la societat, Ibáñez es defineix com un optimista actiu:
- El fet de pujar a l'escenari és una prova d'esperança.
- Busca generar solidaritat i energia entre els assistents.
- En els seus concerts, la música actua com un catalitzador per despertar consciències i sortir de la passivitat.

