La història dels monuments i l'espai urbà a Tarragona
Es presenta el treball de recerca com una tasca de formiga per documentar un patrimoni de Tarragona que té poca bibliografia, més enllà dels monuments més icònics.
L'objectiu no és analitzar l'art des de l'estètica, sinó com a reflex de les circumstàncies polítiques i la petita història de la ciutat.
Es reivindica la riquesa del patrimoni dels segles XIX i XX, que sovint queda en segon pla davant la importància del passat romà de Tarragona.
Reflexió sobre com els ciutadans obliden ràpidament la ubicació i l'origen dels monuments i fonts quan aquests es canvien de lloc.
Descripció del procés de treball 'patejant' la ciutat i el criteri d'excloure els elements vinculats directament a façanes d'edificis.
Anàlisi de per què alguns personatges com Companys no tenen monument i el valor de les làpides com a elements de memòria que passen desapercebuts.
S'esmenten obres de Faustino Azcorbe i Lautaro Díaz Silva, explicant que moltes peces no tenen plaques informatives que n'expliquin l'autor o el motiu.
Discussió sobre les controvèrsies generades per monuments com el casteller o el dels herois de 1811, demostrant que el debat sobre l'art públic ha existit sempre.
Memòria i oblit en el paisatge urbà
L'espai públic de Tarragona és ple d'elements que, tot i néixer amb una voluntat d'homenatge, sovint acaben convertint-se en simples objectes decoratius que passen desapercebuts per a la ciutadania. Aquest llibre és fruit d'un treball de formiga de deu anys que busca recuperar la "petita història" darrere de cada peça.
Metodologia i abast del treball
- Recerca inèdita: Davant la manca de bibliografia sobre el patrimoni contemporani (segles XIX i XX), els autors han inventariat la ciutat carrer per carrer.
- Criteris de selecció: S'han centrat en monuments i làpides situats a la via pública, descartant aquells vinculats directament a façanes d'edificis per evitar un inventari incomplet.
- Patrimoni més enllà del romà: Es vol posar en valor el llegat dels darrers dos segles, sovint eclipsat per la monumentalitat de l'època romana.
Polèmiques i significat polític
Els monuments no són elements neutres; responen a conjuntures polítiques i socials determinades:
- Personatges incòmodes: S'esmenta el cas de Lluís Companys, que encara no té un monument propi a la ciutat per la seva càrrega política.
- Homenatges col·lectius: Figures com Salvador Allende han estat impulsades per associacions i col·lectius específics.
- Conflictes estètics i d'ubicació: Des de la controvèrsia històrica pels nuls del monument als Herois de 1811 (els "Despullats") fins a les consultes ciutadanes per l'emplaçament del Monument Casteller.
"No estem fent la gran lloança de les peces que tenim, sinó la petita història ciutadana que s'aplega al voltant d'aquestes peces."
La fugacitat de la memòria visual
Els autors reflexionen sobre com perdem la capacitat de contemplar el nostre entorn a causa de les presses quotidianes. Aquesta manca d'atenció fa que, en pocs anys, oblidem fins i tot els canvis d'ubicació de monuments recents o el mateix significat de les escultures de l'escola basca o contemporànies que decoren les nostres places.

