Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Teatre d'objectes: Petits Suïcidis de Carles Cañellas
Introducció al teatre d’objectes i comentari sobre la seva popularitat a Europa en contraposició amb l’escena hispànica.
Història de l’obra inaugural de Molnar, la seva retirada del repertori i el traspàs del projecte a Carles Canyelles per fer-ne una versió personal.
Discussió sobre la complexitat de submergir-se en la poètica d’un altre autor en el teatre d’objectes i la dificultat extra que implica per l’intèrpret.
Descripció d’alguns objectes (grà de cafè, llumí, Alcacelso etc.), la seva amplificació i la il·luminació que facilita la percepció i animació.
Estructura en tres breus exorcismes quotidians amb dues petites històries de suïcidi d’objectes i una poesia sobre el temps que tanca el cicle.
Importància de l’aforament limitat (màxim 100 espectadors, 51 localitats a la sala Trono) per establir complicitat i un feedback directe.
Anàlisi de la manca de programació de teatre d’objectes a l’Estat espanyol, comparació amb Europa i experiències en sales alternatives com Beckett.
Detall de les funcions de demà i dissabte, l’èxit de vendes i la possibilitat de reservar encara algunes entrades per a la segona sessió.
L'essència del teatre d'objectes
L'actor i titellaire Carles Cañellas presenta l'espectacle Petits Suïcidis, una recreació de l'obra original de l'italià-hongarès Gyula Molnár. Aquest muntatge és considerat una peça fundacional del teatre d'objectes a Europa, un gènere que, tot i tenir una llarga tradició al continent, encara és poc conegut i reconegut a la península Ibèrica.
La poètica de l'objecte quotidià
L'obra es caracteritza per donar vida a elements minúsculs i quotidians, transformant-los en protagonistes de narracions profundes:
- Històries mínimes: L'espectacle inclou relats com l'amor entre un gra de cafè i un llumí de fusta.
- Estructures narratives: Segueix el fil de Tres breus exorcismes d'ús quotidià, tancant un cicle poètic sobre el temps i la fragilitat.
- L'animació i el zoom humà: Tot i la petitesa dels objectes, Cañellas destaca que la capacitat de concentració i la complicitat de l'espectador actuen com un zoom natural que dóna vida i moviment als elements inerts.
Reivindicació del gènere i l'espai escènic
Cañellas reflexiona sobre la dificultat d'introduir aquest tipus de teatre en el circuit comercial català i espanyol:
- Manca de reconeixement: A diferència d'Europa, aquí el teatre de titelles i d'objectes sovint es percep com un subgènere o un producte menor.
- La importància de la proximitat: L'espectacle està dissenyat per a aforaments reduïts (màxim 100 persones) per mantenir el feedback i la intimitat necessària.
- El paper de les sales alternatives: Sales com la Beckett o la Trono són vitals per a propostes de risc que no reben suport institucional o subvencions.
"És inusual que un actor s’arrisqui a ficar-se dins de la història d'un altre... cal submergir-se dins la poètica de l’autor i entendre el perquè de cada cosa."