Josep Maria Fonalleras: Llarga vista i l'art de la mirada
Origen i procés de selecció de la portada basada en un quadre hiperrealista d’una botiga de vins, i la metàfora de la maduració de l’autor comparada amb la del vi.
Descripció del recull de relats, procedències diverses (llibres antics, col·laboracions en ràdio i premsa, textos inèdits) i el treball de detall sintàctic per aconseguir unitat de veu.
Anàlisi de les emocions transmeses pels relats: tristor, tendresa, ironia i humor, i com els personatges es refugien en detalls quotidians per trobar seguretat.
Explicació del distanciament, de l’enfocament analític com un microscopi, de la deformació de la realitat i de la importància de la mirada intensa ("llarga vista").
Reflexió sobre el paper dels crítics i dels lectors, la importància del feedback (especialment per correu electrònic), i com el diàleg contribueix a enriquir el procés creatiu.
Conversa sobre l'obra i l'edició literària
L'entrevista amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras se centra en la presentació del seu nou llibre Llarga vista, explorant des dels detalls de l'edició física fins a la profunditat de la seva narrativa.
L'estètica del llibre com a objecte
La conversa s'inicia destacant la importància de la portada, una obra hiperrealista de Santiago Roca del Pec. Fonalleras defensa que el llibre s'ha d'entendre com un tot, on l'objecte físic ha de reflectir l'esperit de l'obra. Utiliza una metàfora vinícola per descriure el contingut:
- La portada mostra una botiga de vins de Londres.
- El llibre, com una bodega, conté vins novells (relats nous) i reserves (textos revisats).
- L'autor reivindica el seu dret a intervenir en el disseny per garantir la unitat del projecte.
La naturalesa de Llarga vista
Fonalleras defuig del terme "recull", ja que hi ha hagut un treball exhaustiu de poliment i cirurgia estètica en els textos. El llibre comprèn:
- Obres dels anys 90 com Bochenski i companyia.
- Relats dispersos procedents de catàlegs d'art, ràdio i premsa.
- Textos inèdits recents.
"La veu narrativa acaba sent la mateixa; hi ha una unitat d'estil i de visió al llarg de vint anys de narrativa."
Univers emocional i estilístic
Els personatges de Fonalleras es caracteritzen per una certa fredor o distanciament, vivint situacions ineluctables. L'autor explora conceptes com:
- La tristor i la ironia: Una visió desencantada però sovint matisada per l'humor com a distanciament.
- L'aferrament a la quotidianitat: Davant el buit existencial, els protagonistes s'agafen a detalls banals (com una tassa de te) per obtenir seguretat.
- La mirada de llarga vista: Una tècnica que combina el mirar enrere amb l'enfocament intens (gairebé de microscopi) cap a la realitat.
El paper del crític i del lector
Finalment, es reflexiona sobre el feedback literari. Fonalleras valora el diàleg amb els crítics —especialment a través de les noves tecnologies com el correu electrònic— però considera que el retorn emocional del lector és el moment més interessant del procés d'escriptura. Desmitifica la idea que la gent no llegeix, defensant la vigència de les llibreries.

