La revolta remensa i la figura de Pere Joan Sala
Explicació de l'origen del títol del llibre i com es va utilitzar durant l'execució de Pere Joan Sala per desprestigiar la seva figura com a líder remensa.
Contrast entre el líder militar Sala i el negociador Verntallat, argumentant que sense la pressió armada de Sala no s'hauria arribat al pacte final.
Descripció de les condicions de vida dels pagesos de la Catalunya Vella: els mals usos, la impossibilitat de marxar de la terra i el control de la noblesa sobre l'església.
Relat de les dues guerres contra els nobles i la derrota definitiva dels pagesos a la batalla de Llerona, descrita com una matança desproporcionada.
Reflexió sobre com Ferran II el Catòlic es va aprofitar del conflicte per imposar l'autoritat monàrquica mitjançant el pacte, amb paral·lelismes a la política actual.
L'autor explica per què a zones com Tarragona no hi va haver servitud feudal, gràcies a les cartes de poblament que buscaven atraure gent a terres de frontera.
Explicació de per què els reis s'enterraven a Poblet o Santes Creus per marcar el territori i demostrar la seva voluntat de no retrocedir davant els enemics.
Debat sobre la possible adaptació del llibre al cinema i revelació d'anècdotes sobre les relacions amoroses a la cort que van influir en la política del moment.
Detalls sobre l'organització dels pagesos el 1450 i tancament de l'entrevista destacant el caràcter divulgatiu de l'obra.
El crit de 'Via fora lladres' i la lluita remensa
L'escriptor Albert Parareda presenta el seu llibre Via fora lladres, una obra que se submergeix en la revolta dels remenses contra la servitud feudal a la Catalunya del segle XV. El títol fa referència al crit d'alarma medieval que, paradoxalment, es va obligar a cridar al poble durant l'execució de Pere Joan Sala, líder de la revolta, per presentar-lo com un criminal i no com el revolucionari que era.
El context de la servitud feudal
A la Catalunya Vella (del Llobregat cap al nord), els pagesos vivien sota un règim d'extrema duresa conegut com a remensa. Les condicions principals eren:
- Servitud de la gleva: El pagès estava lligat a la terra i no podia marxar-ne sense pagar una redempció al senyor.
- Mals usos: Obligacions abusives com el dret a maltractar, taxes en espècies i treballs forçats als castells.
- Societat de castes: La jerarquia eclesiàstica estava reservada exclusivament als nobles, mentre que els remenses no podien ni ser capellans.
Pere Joan Sala i l'estratègia del pacte
Tot i que figures com Verntallat han passat a la història com el rostre de la negociació assenyada, Parareda reivindica la figura de Pere Joan Sala. Va ser la seva determinació militar i la segona revolta remensa la que va forçar la monarquia i la noblesa a seure a la taula.
"Si els pagesos no s'haguessin aixecat per segona vegada, no s'hagués arribat mai a un acord."
Curiositats i paral·lelismes històrics
L'autor destaca fets sorprenents que connecten el passat amb elements moderns:
- El primer sindicat pagès: L'any 1450, els remenses van organitzar una estructura amb 20.000 famílies que pagaven quotes per finançar ambaixades davant del rei.
- Tàctiques de càstig: La destrucció de cases de revolucionaris per part del virrei, un mètode que l'autor compara amb conflictes geopolítics actuals.
- Diferències territorials: A la Catalunya Nova (com Tarragona), no hi va haver remença gràcies a les cartes de poblament que oferien llibertat per atreure colons.
Finalment, l'entrevista destaca el potencial cinematogràfic d'aquest episodi històric, ple de passions, traïcions i heroisme popular.

