Arxiu Sonor Esports 2003-2004
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003-2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Cant de l’himne del Club Bàsquet Tarragona, identitat del club al micro de Tarragona Ràdio i referència a la Diada Nacional de Catalunya.
Explicació de la ruptura amb el Nàstic (setembre 1978), motivacions dels exjugadors i constitució oficial al CIM amb Francesc Vives com a president.
Llista de socis fundadors i primers presidents; elecció dels colors (blau) i modificació de l’escut del Futbol Club Tarragona per usar-lo com a primer emblema; accés a Primera Catalana.
Introducció de la segona entrega de la sèrie, llistat dels sis socis entrevistats (alguns fundadors, d’altres amb trajectòries de 15–20 anys) i salutacions inicials.
Cada convidat explica per què es va fer soci (afinidad esportiva, vinculació familiar, vocació de bàsquet) i records de les primeres etapes.
Relat de les múltiples aportacions dels socis: direcció, pavimentació del Tincladu, organització de campus, torneigs i altres serveis, més enllà del pagament de quotes.
Distinció de tres fases: club autogestionat amb jugadors-socis, expansió familiar gràcies a l’escola de bàsquet i estabilització com a abonament per seguir primers equips, mantenint l’esperit col·laboratiu.
Reflexions personals dels socis sobre l’orgull i la satisfacció d’arribar al quart de segle, amb mencions als resultats recents de l’equip sènior.
Anècdotes sobre èxits memorables (ascensos, fase amb el Gandia, temporades femenines 92–93) i crisis (descens 95–96, problemes d’instal·lacions, falta de pivot en finals claus).
Debat sobre la possibilitat d’arribar a l’ACB, la necessitat de suport de la ciutat i la preservació de les arrels i la base del club.
Comiat del programa amb l’última estrofa de l’himne, agraïments als socis i fins a la propera de Tarragona Ràdio.
Orígens i Fundació del Club
L'episodi comença recordant el naixement del Club Bàsquet Tarragona (CBT) l'11 de setembre de 1978. La fundació va ser fruit d'una ruptura amb el Nàstic de Tarragona a causa de discrepàncies amb la directiva sobre la incorporació de nous jugadors.
Els moments clau de la creació
- Un grup de jugadors i l'entrenador Jesús San José van decidir abandonar el Nàstic per crear una entitat pròpia.
- Es van adoptar els colors blaus, fugint del vermell tradicional del Nàstic, i es va utilitzar inicialment l'escut del FC Tarragona adaptat.
- El club va néixer sota el paraigua del CIM (Club Integral Mixta) i va començar a competir directament a la Primera Catalana.
La Veu dels Socis i la Filosofia de Club
En una taula rodona, diversos socis històrics (alguns amb números tan baixos com el 22 o el 51) comparteixen la seva vinculació amb l'entitat. Coincideixen que ser soci del CBT ha estat, històricament, molt més que pagar una quota.
Un club autogestionat i familiar
- Autogestió: En els inicis, els mateixos socis i directius feien tasques de manteniment, com pavimentar el Tinglado al port de Tarragona per poder-hi jugar.
- Evolució social: El club va passar de ser un grup d'exiliats esportius a una gran família gràcies a l'escola de bàsquet, que va captar l'atenció dels pares i fills de la ciutat.
Èxits Esportius i Reptes de Futur
A la part final, es repassen els moments de glòria i els fracassos més dolorosos, així com l'ambició de créixer cap a l'elit estatal.
Balanç de 25 anys
- El millor moment: L'ascens aconseguit l'any anterior contra el Gandia i les èpoques daurades del bàsquet femení (temporada 92-93).
- Els pitjors records: Els descensos i, sobretot, la precarietat de les instal·lacions (com haver de posar monedes en un comptador per tenir llum per entrenar).
"L'esperit del CBT és la filosofia autogestionària amb la qual va néixer: col·laborar i fer club per necessitat i per voluntat."
L'horitzó de l'ACB
Els tertulians expressen el somni compartit de portar el club a l'ACB, però subratllen que mai s'han de perdre les arrels de base que han permès al club sobreviure durant un quart de segle.