25 anys del Club Bàsquet Tarragona: El Naixement
Jingle inicial i presentació de Tarragona Ràdio; es destaca la llarga tradició esportiva de la ciutat, incloent el primer club nàutic i poliesportiu.
Repàs als inicis del bàsquet a la ciutat (debut el 24/12/1924) i les reaccions dels tarragonins als primers partits.
Després de la guerra la ciutat compta amb dos clubs i lligues nocturnes; crisi de clubs fins als anys 60 i recuperació amb rivalitats locals.
Enric Pujol presenta la nova sèrie sobre els 25 anys del CBT i explica el format: ressenya cronològica i entrevistes amb protagonistes.
Coneixem Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles, i el perquè de deixar el Nàstic per fundar un club exclusiu de bàsquet.
Detalls de la fundació l’11 de setembre de 1978: redacció d’estatuts, reunions a l’altell del CIM, obstacles amb el pavelló Sant Jordi i suport del federatiu Lluís Tió.
Relats divertits de les reunions setmanals, l’altell, i el primer intent de recaptació amb el festival Pere Tàpies al Camp de Mart.
Entrenaments tres dies/setmana, desplaçaments amb cotxes particulars a partits de Catalunya, jugadors en dues categories i salvament de la tercera divisió.
La directiva i jugadors, fidel al projecte, no fallen a la reunió ni durant el cop d'estat del 23-F; continuïtat i amistat mantenen el club viu.
Clausura del programa amb l’agraïment als cinc convidats, reflexions sobre l’orgull de fundar el CBT i felicitacions pels 25 anys d’història.
La fundació i els orígens del CBT
L'episodi commemora el 25è aniversari de la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), recordant com un grup de joves entusiastes va decidir crear una entitat dedicada exclusivament al bàsquet l'any 1978. La motivació principal va ser deixar de ser un "segon esport" dins d'altres clubs poliesportius com el Nàstic.
Els protagonistes i la ruptura amb el Nàstic
Cinc dels fundadors i jugadors originals (Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles) relaten la transició des de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona cap a la creació de la nova entitat independent.
- La fundació oficial va tenir lloc l'11 de setembre de 1978.
- Els fundadors tenien edats compreses entre els 15 i els 23 anys.
- Es defineixen com a "romàntics del bàsquet" que actuaven amb una barreja d'il·lusió i inconsciència juvenil.
Dificultats inicials i anècdotes
El camí no va ser fàcil, ja que van haver d'enfrontar-se a la falta de recursos i a l'oposició d'altres entitats:
- Recursos limitats: Les primeres reunions es feien a l'altell del Mesón del CIM, un espai tan baix que els jugadors havien d'anar ajupits.
- Finançament creatiu: Es van organitzar festivals (com el de Pere Tàpies, que va ser un fracàs econòmic) i festes en discoteques per recaptar fons.
- Gestió total: Els mateixos jugadors feien de directius, entrenadors de la base, delegats i fins i tot enganxaven cartells per la ciutat.
"Preteníem deixar de ser el segon esport dels clubs on havíem estat per disposar d'un club que només pensés en el bàsquet."
El llegat social i esportiu
El resum destaca com el club es va mantenir gràcies a la forta amistat del grup i al suport de figures clau com Lluís Tió (llavors president de la federació) i Jesús San José (entrenador). Tot i una primera temporada esportivament complicada, la supervivència del projecte va assentar les bases del que avui és un referent de l'esport a Tarragona.

