Fundació i inicis del Club Bàsquet Tarragona (1978-2003)
Repàs dels primers clubs (nàutic 1878, poliesportiu 1886) i al debut del bàsquet a Tarragona el 1924 amb els amistosos inicials.
Durant els anys posteriors a la Guerra Civil van coexistir el Nàstic i la Salle, amb lligues informals i una crisi que perdurà fins als anys 60.
Retorn del bàsquet a inicis dels 60, rivalitats amb Reus Deportiu, Reus Ploms i la creació de nous equips fins a finals dels 70.
El presentador explica l’estructura del programa setmanal, la cronologia històrica i la participació d’Enric Pujol i convidats.
Entrevista als cinc impulsors: per què marxaren del Nàstic, la joventut, l’amistat i el repte de crear un club exclusiu de bàsquet.
Data de l’11 de setembre de 1978, adaptació d’estatuts copiats del Futbol Tarragona i el suport de Lluís Tió per mantenir la categoria.
Dificultats per aconseguir el pavelló Sant Jordi, pressions del Nàstic i primeres reunions al Mesón del CIM en un petit "altell".
Reunions setmanals, entrenaments, tasques de directiva, delegats, entrenadors i jugadors que tot ho feien alhora.
Festival amb Pere Tàpies, concerts al Camp de Marc, festes al Longplay i discoteques del CIE per recaptar fons.
Humor, il·lusió, persistència davant la incredulitat de la ciutat i els primers ingressos, socis i patrocinadors.
Manteniment del grup humà durant anys, relleus a la presidència i trobades mensuals dels primers socis.
Tancament del programa amb agraïments als cinc convidats i felicitacions pel quart de segle del CBT.
Orígens del Bàsquet a Tarragona
L'episodi comença amb una retrospectiva històrica a càrrec d'Enric Pujol, recordant que el bàsquet va arribar a Tarragona el 1924, només tres anys després de la seva entrada a Catalunya. En els seus inicis, l'esport era compartit per entitats com el Nàstic, la Salle i l'Escola de Maestria, fins que a finals dels anys 70 es va produir el fet definitiu: la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT).
La Ruptura amb el Nàstic i la Fundació del CBT
El programa reuneix cinc figures clau de la fundació (Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles) per explicar la transició des de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona cap a un club independent l'11 de setembre de 1978.
Motivacions Principals
- Independència esportiva: Volien deixar de ser el "segon esport" d'altres clubs poliesportius.
- Especialització: Crear una entitat dedicada exclusivament al bàsquet.
- Amistat: El grup estava format per una penya d'amics, molts procedents del Col·legi Sant Pau.
Reptes de la Primera Etapa
Els fundadors recorden els inicis com una època de "romanticisme i inconsciència", marcada per la falta de recursos i les traves institucionals:
- Instal·lacions: Van haver de lluitar per l'ús del Pavelló de Sant Jordi, sovint amb tarifes elevades i pressions externes.
- Gestió de guerrilla: Els mateixos jugadors feien de directius, entrenadors i delegats. Fins i tot s'encarregaven d'enganxar cartells o traslladar els equips inferiors en cotxes particulars com 600 i Minis.
- Recursos Econòmics: Es finançaven a través de familiars, socis (uns 60 el primer any) i iniciatives curioses.
"Érem 30 o 40 sonats... ens rebotava molt el fet que no creguessin en nosaltres."
Anècdotes i Supervivència
- El festival de Pere Tàpies: Una de les primeres iniciatives per recaptar fons al Camp de Mart que va acabar en un cert fracàs econòmic, obligant a passar la safata entre el públic.
- L'altell del CIM: Les reunions de la junta es feien en un local amb un sostre tan baix (1,60 m) que els jugadors havien d'estar ajupits.
- Publicitat i oci: Ús de cotxes descapotables amb altaveus per promocionar festes a discoteques com Longplay i el CIE de la Pineda.
- El 23-F: La junta es va mantenir reunida durant el cop d'estat de 1981, seguint les notícies per la ràdio mentre treballaven pel club.

