Orígens i evolució de l'havanera: De la contradansa a Cuba
En Xavier presenta la secció des del “balcó del Mediterrani” i introdueix el tema de la contradansa.
Es parla de la contradansa anglesa, la seva difusió a França i Espanya, i el seu pas a Cuba.
Explicació de la fusió amb músiques africanes i primers exemples d’habaneres escrites a mitjans del XIX.
Fragments interpretats per Percecilio Tieles, Asibil Criollo, Lucrecia i l’orquestra de Cambra de Madrid.
Dades de població i esclavitud a Cuba, presència catalana a l’illa i comerç amb Tarragona.
L'Havanera: Un viatge musical entre Europa i el Carib
En aquesta edició de Havaneres des del balcó, el col·laborador Xavier ens submergeix en la història i l'evolució rítmica d'aquest gènere tan arrelat a la nostra cultura marinera. El programa posa èmfasi en com la contradansa, un ball de saló d'origen anglès popular als segles XVII i XVIII, va viatjar de França a Espanya i finalment a Cuba, on es va transformar radicalment.
Cronologia i Mestissatge
- Arribada a Cuba: Durant la meitat del segle XVIII, la contradansa europea es mescla amb els ritmes de la música africana, especialment amb el tango-kongo.
- Naixement del gènere: Aquesta fusió dóna lloc a diversos noms com l'americana, la dansa habanera o, simplement, l'havanera.
- Primera referència escrita: Es data l'any 1841 amb la peça El amor en el baile.
Peces Musicals Destacades
El programa ofereix una selecció de peces clau per entendre el gènere:
- 1 "Soledad" d'Ignacio Cervantes: Una contradansa al piano que permet apreciar la transició rítmica cap a l'havanera.
- 2 "El arreglito" de Sebastià Iradier: Interpretada pel grup Asibil Criollo, és una mostra de l'expansió del gènere per autors bascos.
- 3 "Mi madre fue una mulata": Una peça antiga que perviu gràcies a la tradició oral de pares a fills.
- 4 "Guarda esa flor" de Melesio Morales: Amb la col·laboració de la cantant cubana Lucrecia.
- 5 "Tú" d'Eduardo Sánchez de Fuentes: Una de les habaneres més famoses, coneguda a Catalunya com Tecla i interpretada en aquesta ocasió per la soprano Alba Forasté.
Context Històric i Social
"A Cuba hi havia aleshores uns 100.000 catalans i, des del port de Tarragona, ja es podien embarcar directament les mercaderies destinades a Amèrica."
A mitjans del segle XIX, Cuba era un formiguer de cultures amb 700.000 habitants (dels quals 300.000 eren esclaus). Aquesta forta presència de catalans a l'illa va facilitar que aquests ritmes retornessin a la península, convertint-se en un element indispensable del nostre patrimoni musical.

