Havaneres des del balcó: El Grup Alba i Tresors del Mar
Interpretació de la primera havanera, amb lletres sobre la bahía, l’alba i la llum marinera.
Cançó del grup Alba que evoca la tristesa i el dol amorós a través de les llàgrimes.
Peça poètica que convida a mirar el cel quan la terra resulta massa trista.
Havanera de Ramon Carreras sobre la pau i les aromes marítimes de Calamongó.
Comentaris sobre l’antiguitat de la gravació i el paper d’Alba com a pioners de l’havanera.
Presentació de la peça escrita a l’Havana el 1928 i dedicada a una mulata.
Breu anunci de la propera peça amb la frase ‘No tornaré’.
Recitació poètica sobre la meravella del mar i la lluna, a càrrec de la poetessa tarragonina.
Cançó del grup Alba que descriu el vaivé de la barqueta i la immensitat marina.
Repetició del comiat en forma de missatge final abans de la cloenda.
Llegenda sobre una vella que, traslladada per una barca misteriosa, troba la protecció de la Mare de Déu.
Havaneres i Records del Mar a Tarragona Ràdio
Aquest episodi del programa Habaneras desde el balcón de Tarragona Ràdio ofereix un viatge musical a través del gènere de l'havanera, centrant-se especialment en les interpretacions del Grup Alba. El programa destaca la importància històrica d'aquesta formació com una de les pioneres en l'enregistrament de cançons marineres i records d'infantesa.
Peces Musicals i Autors Destacats
- Les llàgrimes de la vida: Una peça emotiva que obre el bloc principal interpretada pel Grup Alba.
- Calamongó: Una composició de Ramon Carreras que evoca imatges de pau, perfum de mar i records d'infantesa. El presentador subratlla que aquesta gravació té una antiguitat de més de 20 o 25 anys.
- La Gavina: Es menciona la cèlebre obra de Frederic Sirés. Escrita originalment en castellà a Cuba (1928) i dedicada a un amor impossible, l'autor la va traduir al català en retornar a la seva terra.
Poesia i Cultura Local
El programa inclou la lectura de versos de la poetessa tarragonina Montserrat Nadal, qui aporta una visió lírica sobre el mirall del mar i el delit de contemplar la natura marina.
"Qui mai no ha vist la mar no té la vida completa."
Simbolisme i Narrativa Marinera
El tancament de l'episodi es decanta per una narrativa clàssica de l'havanera: el retorn de l'indià o el mariner absent que torna a la platja després de molts anys, envellit i amb la cabellera blanca, per retrobar-se amb la seva estimada o amb la mare de Déu en un final espiritual i nostàlgic.

