L'evolució de l'havanera: de la sarsuela a la taverna
El narrador presenta Javier, que explica com la vanera es va difondre en la zarzuela, amb exemples de compositors i obres de 1855 i 1932.
Interpretació de cançons marineres com “Allà al Port” i reculls de versos que evoquen les professions i l’ambient portuari.
Escolta d’un balset de Carles Casanovas i Josep Bastons que descriu el dia a dia d’un pescador amb la barqueta, el mareig i la camaraderia.
Comentari sobre la ingesta de ron en les cantades de vaneres i tancament amb la versió de “Salió de Jamaica” del grup Els Cremats.
L'havanera: Un gènere entre la sarsuela i el mar
Aquest espai musical, amb la participació d'en Javier, explora la riquesa i la història de l'havanera, un gènere que va més enllà de la tradició popular de taverna per endinsar-se en la música clàssica i teatral.
La influència de la sarsuela
L'havanera va trobar en la sarsuela un vehicle de propagació fonamental a mitjans del segle XIX. Es destaquen obres clau com:
- Marina d'Emilio Arrieta (1855), considerada una de les primeres a incloure ritmes d'havanera.
- Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba (1932), interpretada per l'Orfeó Donostiarra.
La vida a la taverna i la mar
El programa ret homenatge a la tradició marinera de la costa catalana, des de Sant Pol fins a Tossa, descrivint l'ambient on els pescadors cantaven per oblidar les penes quan el mal temps impedia sortir a feinejar. Els ritmes habituals incloïen:
- Havaneres i balsets.
- Boleros, xotis i balades.
Humor i tradició popular
Es presenten peces amb un toc humorístic sobre la vida quotidiana, com el balset La xalana, que narra les desventures d'un pescador novell que pateix de mareig i acaba decidint que és millor anar a comprar el peix al mercat. També es recuperen temes populars que parlen de productes icònics com el ron, element inseparable d'aquest context cultural.
"Si el mareig fos havanera, jo en seria un recital."

