Els primers ajuntaments democràtics a Tarragona (1979)
S'introdueix l'ambient de l'època recordant la música de l'any 79 i les cinc discoteques principals de Tarragona, així com les sales de festes i els bars de cantautors.
Presentació dels tertulians: Josep Maria Requesens, Josep Cendra, Àngel Ballver i Josep Anton Baixeres, recordant la il·lusió d'aquell període.
Teresa Batet explica la seva experiència com a única dona al consistori i la necessitat de reivindicar el feminisme a les institucions.
Els convidats recorden el problema de l'aigua salada a Tarragona com a eix central de la campanya i les tensions viscudes en mítings a barris com Bona Vista.
Reflexió sobre la manca de professionalització dels primers regidors, que eren 'aficionats' amb voluntat de canvi, i el funcionament del pacte de progrés.
L'historiador Jordi analitza el buit de poder entre 1975 i 1979, la deslegitimació de l'últim ajuntament franquista i l'exigència de millores als barris.
La transició democràtica a l'Ajuntament de Tarragona
L'episodi recull una tertúlia commemorativa amb els protagonistes de les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. A través d'aquesta conversa, es dibuixa el contrast entre la ciutat de les darreries del franquisme i la nova etapa política plena d'il·lusió i mancances.
1. Vida quotidiana i oci a la Tarragona del 79
Abans d'entrar en política, es recorda l'ambient social de l'època:
- La ciutat comptava amb cinc discoteques principals: Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion i Nalàuria.
- Existia la mítica sala de festes Màxims i el Cafè Cantant, famós per les actuacions de cantautors sud-americans.
- La mobilitat era clau: qui tenia mitjans es desplaçava a les discoteques de la costa (Salou o Torredembarra).
2. Els protagonistes de la nova política
La tertúlia reuneix figures clau de diferents formacions (PSC, CiU, Centristes, PSUC):
- Josep Maria Requesens (primer alcalde democràtic).
- Teresa Batet, l'única dona regidora el 1979.
- Josep Cendra, Àngel Ballver i Josep Anton Baixeres.
Es destaca que no eren "polítics de carrera", sinó aficionats o activistes movent-se per la il·lusió de la democràcia.
3. El paper de la dona i el feminisme
Teresa Batet reflexiona sobre la seva condició d'única dona entre molts homes. Tot i que hi havia companyerisme, la presència femenina era testimonial en els partits. Batet afirma que la seva motivació era:
"Reafirmar la vigència del feminisme i que la dona tingués veu i vot dintre dels ajuntaments democràtics."
4. Problemàtiques i campanya electoral
La campanya va estar marcada per temes molt locals i urgents:
- L'aigua salada: Tarragona era coneguda com "la ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua de l'aixeta, que fins i tot malmetia els electrodomèstics.
- L'esperit reivindicatiu: Els barris perifèrics vivien una "olla de pressió" amb protestes constants exigint serveis bàsics que el consistori franquista sortint ja no podia gestionar.
- Tensions preelectorals: Es recorden anècdotes de mítings boicotejats o intents d'impedir la lliure expressió en feus de determinats partits.