Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2004
Subscriu-te
Tradició, sàtira i l'enterrament de la sardina
Competició dialèctica de dites i refranys relacionats amb el Carnaval, la gresca i les seves conseqüències temporals.
Discussió sobre els orígens de l'enterrament de la sardina, la seva possible incoherència històrica i les pràctiques de dejuni.
Anàlisi dels cors satírics, especialment els de Vilanova, que utilitzen músiques conegudes per fer crítica social i política.
Relació entre les representacions teatrals de Carnaval i la preservació de la llengua catalana des del segle XVIII.
Reflexió sobre com els tertulians actuals han esdevingut nous arquetips de la cultura popular i tancament de l'espai.
La transició del Carnaval a la Quaresma
En aquesta conversa s'explora el punt d'inflexió que representa l'enterrament del Carnestoltes i l'arribada de la Vella Quaresma. Es destaca com, malgrat la visibilitat de les desfilades modernes, es mantenen vives pràctiques tradicionals arrelades al territori català.
El costumari i el refranyer popular
L'episodi comença amb una competició de dites que reflecteixen la saviesa popular sobre aquestes dates:
- "Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes."
- "Amors de Carnestoltes, amors de revoltes."
- "Ballades per Carnestoltes, batiellades per Tots Sants." (fent referència a les conseqüències de la festa).
El mite de l'enterrament de la sardina
Es debat la incoherència terminològica de l'enterrament de la sardina. Jordi Bertran argumenta que:
- És un terme d'influència forana (Madrid/centre d'Espanya).
- Resulta il·lògic enterrar peix precisament quan comença el període d'abstinència de carn on el peix serà el protagonista.
- Originàriament, es podria tractar de l'enterrament de restes de porc o de la vaixella usada durant l'últim àpat gras.
La sàtira com a eina de resistència
Es fa una anàlisi profunda de la literatura de canya i cordill i els pamflets subversius de ciutats com Vilanova i la Geltrú. Aquests textos es caracteritzen per:
- Crítica política: Ús de tonades populars o de moda (com l'Himne del Barça o Eurovisió) per parodiar la situació política actual.
- Arquetips populars: La transformació de figures mediàtiques o polítiques en personatges de la comèdia de l'art moderna.
- Identitat lingüística: El paper del teatre satíric en la preservació del català durant els segles de decadència (XVI-XVIII).
"La democràcia no li fa cap gràcia... no cal deixar de ser gaire fatxa per ser del centre."