El ruc català: De raça en perill a icona nacional
Presentació de Jordi Bertran i comentari sobre els diferents noms d’aquest ruc simbòlic (burrocatalà, rocatalà, guarà).
Història de l’AFRAC, exportacions del segle XIX i estat de conservació; caràcter de la raça i característiques morfològiques.
Discussió sobre la popularització de la imatge (pegatina, merchandising), comparació amb el toro d’Espanya i difusió mediàtica.
Recorregut per les celebracions tradicionals amb ases: jaleos a Menorca, cursa de Tria de Molats al Ripollès, curses a l’Ebre i la Franja d’Aragó, i debats sobre l’ús d’animals.
El ruc català: Història, identitat i cultura popular
En aquesta sessió amb Jordi Bertran, s'explora la figura del ruc català (també anomenat ase o burro), analitzant-ne tant la vessant biològica i històrica com la seva transformació recent en un fenomen de masses i símbol d'identitat.
Origen i perfil de la raça
La raça asinina catalana té unes arrels que es remunten al segle XIX, destacant per la seva fortalesa i resistència. Durant anys, va ser un animal exportat a tot el món per millorar altres races.
- Variants principals: Es reconeixen oficialment la vigatana (Osona) i la urgellesa (Urgell).
- Característiques: Es descriu com un animal alt (fins a 165 cm), de cap llarg, ulls grans i caràcter enèrgic i valent.
- Estat de conservació: Tot i que va estar a punt de l'extinció l'any 1988 amb només 100 exemplars, actualment la població ha crescut, però encara es considera en perill (per sota dels 1.000 caps).
El ruc com a icona política i comercial
L'ascens del ruc com a símbol gràfic (l'enganxina per als cotxes) va néixer a Banyoles i s'ha convertit en una marca comercial d'èxit i un emblema del catalanisme.
"És un símbol que neix a la zona de Banyoles... s'identifica la bèstia amb el moviment nacionalista català, com a contraposició al toro d'Osborne."
Presència en la cultura i festes
L'ase i altres equins tenen un paper fonamental en les celebracions tradicionals de tot el territori:
- Menorca: Els jaleos d'ases a poblacions com Es Migjorn Gran.
- Terres de l'Ebre: Les curses de rucs a l'Sénia durant les festes de Sant Roc.
- Pirineu: La fira de la Tria de Mulats a Espinavell (Molló), una tradició comercial que data del segle XVII.
Finalment, es reflexiona sobre les veus crítiques actuals que qüestionen la participació d'animals en les festes, defensant Jordi Bertran la convivència històrica i natural d'aquests animals en el teixit festiu de Catalunya.

