Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2004
Subscriu-te
Els balls parlats: el teatre popular català de carrer
Introducció als balls parlats com a teatre de carrer i la seva connexió històrica amb les manifestacions populars italianes del segle XVI.
Explicació de la diferència entre el teatre culte d'interior (misteris) i els balls parlats religiosos que s'integren en seguicis i processons.
Anàlisi del cas de Dames i Vells, la seva evolució cap a la crítica social i exemples històrics de versos contra personatges napoleònics.
Reflexió sobre com la feblesa de les estructures polítiques a Catalunya va convertir el teatre popular en el principal mitjà de subsistència cultural.
Discussió sobre la recuperació moderna dels balls, la funció col·lectiva de la crítica i la importància de la qualitat en l'escriptura dels textos.
Repàs a les properes dates del calendari festiu on es podran veure aquestes representacions i tancament de la conversa.
Introducció als balls parlats
En Jordi Bertran ens presenta una de les manifestacions més genuïnes de la cultura popular catalana: els balls parlats. Tot i que es poden veure durant tot l'any, és a l'estiu quan proliferen a les festes majors de moltes localitats, especialment al Camp de Tarragona i al Penedès.
Origen i paral·lelismes europeus
El fenomen no és exclusiu de Catalunya, sinó que s'emmarca en una tradició mediterrània i europea de teatre popular. Es destaca la seva connexió amb la Commedia dell'Arte italiana:
- Ambdós fenòmens neixen en una època cronològica similar (segle XVI).
- Comparteixen l'ús de personatges fixos i arquetips universalitzats.
- Existeix una forta influència històrica i política gràcies a la connexió de la Corona d'Aragó amb territoris italians com Nàpols.
Diferenciació de gèneres: Religiós vs. Profà
L'autor aclareix la confusió entre diversos tipus de representacions:
- 1 Misteris (Teatre Religiós): Com el de la Selva o els de València. Tot i que alguns es fan a l'interior del temple, molts funcionen com a balls parlats dins de processons.
- 2 Representacions Profanes: L'exemple paradigmàtic és el de Dames i Vells. Neixen al carrer amb un esperit humanista, on els protagonistes ja no són sants, sinó personatges quotidians que permeten la sàtira.
La sàtira com a eina de renovació
La principal diferència entre el ball religiós i el profà és la seva evolució:
- El teatre religiós tendeix a l'estaticisme (textos fixos).
- El teatre profà es basa en la renovació constant. Històricament, s'usava per criticar figures com els generals de Napoleó, i avui dia s'adapta per mofes cap a figures actuals com la Guàrdia Civil o polítics locals.
"El teatre popular català és el gènere major perquè, en èpoques de feblesa política, va ser l'únic que va subsistir."
Funció social i futur
Aquests balls compleixen una funció terapèutica i col·lectiva, permetent que la comunitat es rigui del poder de manera estructurada. Actualment, el gènere gaudeix de bona salut amb recuperacions a localitats com Terrassa o la Riera, i fins i tot amb cursos especialitzats per aprendre a escriure nous versots que mantinguin viva la tradició al segle XXI.