L'Ascensió, la Pentecosta i la Santíssima Trinitat
Explicació del període que va des de la Pasqua Florida a la Granada i el pas dels ritus primitius al dogma litúrgic més intens.
Recull de dites populars relacionades amb l'Ascensió i la situació climatològica d'aquest moment de l'any.
Commemoració de la pujada de Jesús al cel, les representacions teatrals amb nens al País Valencià i la tradició dels xiulets.
Detalls sobre la Pasqua Granada, l'ús de pirotècnia i 'colometes' a les esglésies medievals i el simbolisme de les llengües de foc.
Anàlisi de la festa més teològica del calendari, el seu origen en el segle XVI i les implicacions en el sisme d'Orient.
Repàs de les romeries a les Terres de l'Ebre i la reflexió sobre com aquestes festes han passat dels dijous als diumenges.
El cicle litúrgic entre Pasqües
Aquest període, que va des de la Pasqua Florida fins a la Pasqua Granada, marca el punt àlgid de la intensitat litúrgica de l'any. A diferència dels ritus pre-cristians i festes de caràcter profà de l'inici del cicle, ens endinsem ara en el dogma pur de l'Església Catòlica.
L'Ascensió i les seves tradicions
L'Ascensió commemora la pujada al cel de Jesús 40 dies després de la seva resurrecció. Tradicionalment se celebrava el dijous, tot i que actualment s'ha traslladat al diumenge.
- Representacions teatrals: En poblacions com el País Valencià, s'escenifica mitjançant mecanismes d'elevació que pugen nens vestits d'angelets.
- La festa dels ocells: També rep aquest nom d'origen rural, on l'ús de xiurells o xiulets pels infants (fins i tot dins els temples) era una pràctica estesa.
La Pentecosta o Pasqua Granada
Se celebra 50 dies després de la Pasqua Florida (d'aquí l'etimologia grega Pentecoste). Representa el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols en forma de llengües de foc.
- Escenificacions històriques: A Lleida i València s'utilitzaven les anomenades colometes, màquines que baixaven del sostre dels temples amb pirotècnia.
- Dimensió geogràfica: A les Terres de l'Ebre, aquesta data és sinònim de romeries i aplecs, com el de la Mare de Déu de la Fontcalda o l'ermita de Sant Julià.
La Santíssima Trinitat
Situada el diumenge posterior a la Pentecosta, és una de les festivitats amb més càrrega teològica. Es tracta d'una celebració d'interior, sense gran desplegament popular al carrer, que commemora el dogma de la unitat de Déu en tres persones.
"Aquest dogma va ser tan conflictiu que va provocar el gran sisme d'Orient i d'Occident per la interpretació d'un Déu que és u i tres alhora."
La meteorologia i el refranyer
Aquestes festes tanquen el cicle de primavera i ens apropen a l'estiu i a les festes patronals més disteses. Són moments de bonança climatològica vinculats a la maduració dels primers fruits (com les ametlles o les cires), tal com recull el saber popular agrícola.

