Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2004
Subscriu-te
Història de la marginació a les comarques de Tarragona
Introducció de l'espai Prisma i presentació de l’obra col·lectiva sobre col·lectius marginats a les comarques tarragonines.
Entrevista amb Joan Gisbert sobre les condicions de barraquisme, els primers barris, l’associacionisme veïnal i la integració d’immigrants a la Tarragona de postguerra.
Reflexions sobre la persistència de la marginació, l’impacte de polítiques públiques i les possibilitats d’ampliar l’estudi a altres col·lectius marginals.
L'estudi dels col·lectius silenciats pel relat oficial
El programa explora el llibre Història dels Altres: Exclusió i Marginació a les Comarques Tarragonines (segles XII-XX), una obra coordinada per Daniel Pinyol que busca rescatar de l'oblit aquells grups socials que la historiografia tradicional ha ignorat sistemàticament. A diferència de la història de grans batalles i monarques, aquest treball se centra en les classes marginals.
Els protagonistes de la marginació
L'obra recull deu articles que analitzen diverses figures històriques tractades com a "altres":
- Jueus i moriscos: Analitzant el rebuig religiós i les mesures de distinció imposades (com l'ús de roba específica).
- Gitanos: Un col·lectiu present durant generacions amb una identitat molt marcada i sovint legislada sota el prejudici.
- Pobres i prostitutes: Grups amb una definició complexa que transcendeix la manca de recursos econòmics.
La immigració dels anys 50 i 60 a Tarragona
L'historiador Joan Gisbert analitza la realitat dels immigrants que van arribar de la resta de l'Estat espanyol durant el franquisme:
- Precarietat urbana: Molts es van instal·lar en condicions de barraquisme extrem (vores del riu, platges, el Llorito) davant la passivitat d'una administració més preocupada per l'estètica turística que per la dignitat humana.
- Autoconstrucció i associacionisme: Barris com Bona Vista o Torreforta van néixer sense aigua ni clavegueram; va ser la lluita veïnal i l'esforç col·lectiu el que va aconseguir la urbanització i els serveis actuals.
- El xoc cultural i lingüístic: S'explora la paradoxa d'uns nouvinguts que parlaven la mateixa llengua que el poder opressor, mentre la població autòctona veia la seva pròpia llengua minoritzada.
"L'immigrant no emigra per plaer, sinó perquè el seu lloc d'origen està pitjor; molts d'ells, al arribar fa 50 anys, viuen en una autèntica situació d'emarginació."
Conclusions i vigència
Els autors coincideixen que la història serveix per entendre l'actualitat. La integració d'aquella onada migratòria es considera un procés exemplar malgrat el desarrelament inicial. El llibre acaba connectant aquest passat amb la realitat actual dels magrebins al Canà i els barris perifèrics, recordant que el rebuig a l'altre és una constant històrica que cal estudiar per superar.