La tradició de la Jota a les Terres de l'Ebre
Salutacions, explicació del format del programa i benvinguda al col·laborador Jordi Bertran.
El Jordi recorda la figura de Lo Canalero i la seva aportació a la jota d’improvisació de les Terres de l’Ebre.
Primer tall musical: una Jota d’Horta de Sant Joan amb Manel Sebastià (1988).
Comentaris sobre la estructura de versos, rima assonant i comparativa amb la versió aragonesa.
Segon tall musical: improvisació en rinyes amb Joan Fumador i Josep Rullo, acompanyats per rondalla.
Descripció de la formació instrumental (guitarra, guitarró, bombardí, clarinet, etc.) i de la pràctica de ronda pel poble.
Versió contemporary amb Kiko Elcelio i El Mut de Ferreries, adaptant la jota a formats actuals i destacant el nou disc de Quico El Célio.
Comiat del Jordi Bertran, agraïments i tancament de l’espai amb un últim fragment musical.
Exploració de la Jota com a identitat cultural
En aquest espai dedicat a la cultura popular, en Jordi Bertran analitza la importància de la jota a les comarques meridionals de Catalunya i la seva connexió amb la idiosincràsia del territori. Es destaca com les festes majors d'estiu són l'escenari ideal per a la pervivència d'aquestes tradicions al carrer.
Modalitats de la Jota
Es distingeixen principalment dues branques dins del gènere:
- Jota de transmissió oral (fixa): Peça transmesa de generació en generació amb una estructura mètrica clara. Un exemple citat és la Jota d'Horta de Sant Joan, amb versos heptasíl·labs i rima assonant.
- Jota d'improvisació: Coneguda també com a jota de rinyes o picats. Es basa en la rèplica i contrarèplica immediata, sovint amb un caràcter irònic, satíric o burlesc.
Figures i referents històrics
L'espai ret homenatge a grans noms que han definit aquest art:
- Lo Canalero: Considerat el representant històric més gran de la jota d'improvisació a l'Ebre.
- Joan Fumador i Josep Rullo: Cantadors que mantenen viva la tradició del repentisme.
- Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries: El grup modern que ha popularitzat la jota, adaptant-la a nous instruments (teclats, percussions complexes) però mantenint el seu valor crític i social.
El paper de la Rondalla
La rondalla és el conjunt instrumental que acompanya els cantadors, tradicionalment format per:
"Guitarra, guitarró, bombardí (instrument de vent-metall), trompeta i clarinet."
Aquesta formació actua de manera itinerant, recorrent els carrers i bars, integrant la música en la vida quotidiana del poble.
La Jota com a eina de reivindicació
Finalment, es destaca com la jota ha recuperat el seu valor crític en la lluita per la defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic. La paraula i la música serveixen com a altaveu de la consciència col·lectiva del territori.

