Títol i resum generats per IA

La tradició de la Jota a les Terres de l'Ebre

0:00Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio20:11
Compartir
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
8 seccions · 20:11
01
Introducció i presentació del Jordi Bertran
0:00 — 1:00

Salutacions, explicació del format del programa i benvinguda al col·laborador Jordi Bertran.

0:00
02
Context de la jota i Lo Canalero
1:00 — 3:00

El Jordi recorda la figura de Lo Canalero i la seva aportació a la jota d’improvisació de les Terres de l’Ebre.

1:00
03
Escoltem una jota fixa de la Terra Alta
3:00 — 5:00

Primer tall musical: una Jota d’Horta de Sant Joan amb Manel Sebastià (1988).

3:00
04
Anàlisi mètrica i estilística
5:00 — 7:30

Comentaris sobre la estructura de versos, rima assonant i comparativa amb la versió aragonesa.

5:00
05
Exemple de jota improvisada
7:30 — 10:00

Segon tall musical: improvisació en rinyes amb Joan Fumador i Josep Rullo, acompanyats per rondalla.

7:30
06
Rondalla i instruments tradicionals
10:00 — 13:00

Descripció de la formació instrumental (guitarra, guitarró, bombardí, clarinet, etc.) i de la pràctica de ronda pel poble.

10:00
07
Renovació moderna i popularització
13:00 — 16:00

Versió contemporary amb Kiko Elcelio i El Mut de Ferreries, adaptant la jota a formats actuals i destacant el nou disc de Quico El Célio.

13:00
08
Tancament i acomiadaments
16:00 — 17:00

Comiat del Jordi Bertran, agraïments i tancament de l’espai amb un últim fragment musical.

16:00
Seccions generades automàticament

Exploració de la Jota com a identitat cultural

En aquest espai dedicat a la cultura popular, en Jordi Bertran analitza la importància de la jota a les comarques meridionals de Catalunya i la seva connexió amb la idiosincràsia del territori. Es destaca com les festes majors d'estiu són l'escenari ideal per a la pervivència d'aquestes tradicions al carrer.

Modalitats de la Jota

Es distingeixen principalment dues branques dins del gènere:

  • Jota de transmissió oral (fixa): Peça transmesa de generació en generació amb una estructura mètrica clara. Un exemple citat és la Jota d'Horta de Sant Joan, amb versos heptasíl·labs i rima assonant.
  • Jota d'improvisació: Coneguda també com a jota de rinyes o picats. Es basa en la rèplica i contrarèplica immediata, sovint amb un caràcter irònic, satíric o burlesc.

Figures i referents històrics

L'espai ret homenatge a grans noms que han definit aquest art:

  • Lo Canalero: Considerat el representant històric més gran de la jota d'improvisació a l'Ebre.
  • Joan Fumador i Josep Rullo: Cantadors que mantenen viva la tradició del repentisme.
  • Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries: El grup modern que ha popularitzat la jota, adaptant-la a nous instruments (teclats, percussions complexes) però mantenint el seu valor crític i social.

El paper de la Rondalla

La rondalla és el conjunt instrumental que acompanya els cantadors, tradicionalment format per:

"Guitarra, guitarró, bombardí (instrument de vent-metall), trompeta i clarinet."

Aquesta formació actua de manera itinerant, recorrent els carrers i bars, integrant la música en la vida quotidiana del poble.

La Jota com a eina de reivindicació

Finalment, es destaca com la jota ha recuperat el seu valor crític en la lluita per la defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic. La paraula i la música serveixen com a altaveu de la consciència col·lectiva del territori.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament