La tradició de la Quaresma i la Vella Quaresma
El programa comença amb la benvinguda i la presentació d’una peça de música folklòrica religiosa del País Basc per aprofundir en la Quaresma.
Es comenten refranys sobre el març i la Quaresma i es repassa breument el recorregut iniciat la setmana anterior per explicar què és la Quaresma i el seu calendari litúrgic.
S’analitza la influència tradicional del dejuni i l’abstinència en hàbits alimentaris i gastronomia històrica, així com l’aparició de noves dietes depuratives inspirades en la Quaresma.
Es posen en relleu paral·lelismes amb períodes d’abstinència en la tradició musulmana i jueva, així com la universalitat del dejuni més enllà de la religió cristiana.
Presentació del costum escolar de la figura amb set cames —la vella de Quaresma— que serveix per comptar les setmanes del període de dejuni de manera lúdica.
Descripció de les denominacions i formes locals d’aquest personatge festiu —Àvia Corema, Serraïna, Iaia Corema— i les diferències segons comarca i illa.
Explicació de com els gremis de peixaters van popularitzar la imatge de la vella de Quaresma amb estampes impreses, incloent símbols com el bacallà i les verdures típiques.
Es parla de la recuperació teatralitzada del judici entre el carnal i la Quaresma en pobles com Porreres i es tanca el programa amb un recordatori del temps litúrgic i la invitació a continuar explorant aquestes tradicions.
En aquesta conversa amb en Jordi Bertran, s'explora el significat cultural i folklòric de la Quaresma, un període de set setmanes que precedeix la Pasqua. L'anàlisi se centra en com aquesta tradició ha evolucionat des de pràctiques religioses rigoroses cap a costums més distesos i vinculats al calendari escolar i popular.
Punts clau de la tradició
- Origen i sentit: Es defineix com un temps de penitència, recolliment i sobrietat que comença el Dimecres de Cendre. Es destaca que altres religions com la musulmana i la jueva també tenen períodes d'abstinència similars.
- L'alimentació i el dejuni: Històricament, la Quaresma marcava els hàbits alimentaris amb l'abstinència de carn. S'esmenta que, més enllà del vessant religiós, responia a una necessitat de depuració del cos després dels excessos del Carnaval i el Nadal.
- La Vella Quaresma: És el personatge central del període, representat com una dona amb set cames que simbolitzen les set setmanes.
> "És un personatge que ajuda a mesurar el pas del temps a la canalla, anant traient una cama cada setmana fins a arribar a la Pasqua."
- Evolució social: S'ha passat d'una pràctica col·lectiva i forçosa a una opció personal i íntima. Actualment, la figura de la Vella Quaresma ha estat revitalitzada a les escoles des d'un vessant més lúdic i folklòric.
Variacions regionals del personatge
- A Catalunya es coneix genèricament com la Vella Quaresma o la Bacallanera.
- A les Illes Balears rep noms com la Jaia Corema o la Jaia Serrada.
- Al Rosselló se l'anomena la Patorra.

