El Sardanisme dels 40 i 50 i Antoni Carceller
Descripció de l’acte al Parc de la Ciutadella (19 de novembre), homenatge als sardanistes que van defensar la cultura catalana ballant sardanes sota el règim franquista. Explicació de la repressió de la Santa Espina i la importància de la dansa com a expressió de catalanitat.
Presentació del centenari del naixement de Carceller (1904-1983). Repàs de la seva trajectòria: fundació de l’orquestra de jazz Catalònia, dedicació a la composició de sardanes, cançons i ballables, i alguns dels seus títols més destacats.
Context de creació (1948-1950), lletra i música com a cant a la Mare de Déu de Montserrat, rival de la Santa Espina i Els Segadors. Paper de la ràdio i enregistrament amb Cobra Barcelona i Isidre Sola en la seva difusió.
Emissió de la versió commemorativa gravada per Terra Endins i Cobla Bisbal Jove per al 25è aniversari de les ballades a la Catedral de Girona, amb fragment dels versos i la melodia.
El Sardanisme com a Resistència Cultural
L'episodi explora la rellevància social i política del sardanisme durant les dècades de 1940 i 1950 a Catalunya. En un context de postguerra i sota el jou del règim dictatorial, la sardana va transcendir l'àmbit purament folklòric per esdevenir una eina de resistència pacífica i una afirmació de la identitat catalana.
La Repressió i el Simbolisme
- La dansa va permetre combatre la repressió dels vencedors mitjançant l'ocupació de carrers i places.
- Les autoritats del règim vigilaven i controlaven les ballades, però l'esperit de catalanitat es mantenia viu.
- Peces com La Santa Espina foren prohibides per la seva càrrega simbòlica d'himne nacional.
"L'esperit de catalanitat existia en el fet de ballar la nostra dansa nacional."
Antoni Carceller i Tosca: Centenari d'un Mestre
El programa ret homenatge a la figura d'Antoni Carceller (1904-1983) en el centenari del seu naixement. Compositor polifacètic que va fundar l'orquestra de jazz Catalonia, es va centrar posteriorment en la creació de sardanes i música popular.
L'Èxit de "És la Moreneta"
Amb lletra i música del mateix Carceller, aquesta sardana es va convertir en un himne oficiós de Catalunya. Les seves característiques principals foren:
- La ràdio va ser el principal motor de la seva popularitat.
- Va substituir de manera tàcita altres himnes prohibits com Els Segadors.
- Un dels pocs enregistraments en català permesos que va triomfar a les emissores de l'època.
L'espai conclou amb l'audició de la versió del grup Terra Endins de Girona, acompanyats per la Cobla Bisbal Jove, en una interpretació contemporània del clàssic dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.