Àfrica portes endins: Una mirada íntima de Carles Cascón
Presentació de l'exposició fotogràfica a l'antiga audiència sobre la realitat africana.
Carles Cascón explica com neix la mostra a partir de deu anys de viatges, buscant la intimitat i les escenes quotidianes lluny dels tòpics.
Reflexió sobre la diversitat del continent, la cultura oral i l'ús de diaris personals per acompanyar les imatges.
L'autor defensa la necessitat de mostrar la vitalitat i la pau per no caure en el punt de vista únic del corresponsal de guerra.
Debat sobre el paternalisme en el desenvolupament i la proposta d'una relació d'igualtat basada en la cultura.
L'exemple de la cultura Bantu i la solidaritat comunitària enfront dels canvis socials actuals.
L'aprenentatge de la humilitat i la paradoxa del coneixement mutu entre Europa i Àfrica.
Una visió poètica de la quotidianitat africana
El periodista i viatger Carles Cascón presenta la seva exposició fotogràfica Àfrica portes endins, una mostra que s'allunya dels estereotips habituals de fam i guerra per centrar-se en la intimitat de les llars i la vida diària en països com el Senegal.
Els punts clau de la mostra
- L'àlbum familiar: L'exposició no pretén ser un estudi antropològic, sinó una visió personalitzada on les persones tenen noms propis i històries concretes.
- Corresponsal de pau: Cascón es defineix com un "corresponsal de pau", buscant l'equilibri amb la informació de conflictes per no reduir el continent a una sola realitat.
- Relació d'igualtat: L'autor critica la jerarquia paternalista del desenvolupament i proposa una relació tu a tu basada en l'intercanvi cultural i la humilitat.
Reflexions sobre la cultura i l'aprenentatge
L'autor destaca la riquesa de la cultura oral i la solidaritat comunitària (com en la cultura Bantu), alertant dels perills de perdre aquests valors amb una modernitat mal entesa.
"La primera lliçó és d'humilitat. Com més coneixes Àfrica, més te'n dones compte de lo ignorant que ets."
Finalment, es remarca que els africans sovint coneixen molt millor la nostra cultura i llengües que nosaltres les seves, un desequilibri que l'exposició intenta començar a revertir mitjançant la complicitat visual.

