Agustí Centelles: El llegat del fotoperiodisme bèl·lic
El presentador i Àlex Susanna introdueixen la ubicació de la mostra a la molla de costa i el paper de la Fundació Caixa Catalunya en l’organització de l’exposició dedicada a Agustí Centelles.
Es parla de com Centelles, com a fotoperiodista a la Guerra Civil, va capturar episodis dramàtics amb mirada aparentment neutra, aportant un caràcter artístic i marcant un punt d’inflexió en la maduració del gènere.
Comentaris sobre fotografies emblemàtiques: el primer bombardeig de Lleida, la història de Josep Pernau reconeixent la seva mare i el seu pare, i les escenes de nens jugant a la guerra, amb una mirada empàtica i compromesa.
Relat del salvament de més de 4.000 negatius en una maleta durant l’exili a França, els camps de refugiats i la tornada a Espanya, la custòdia clandestina dels negatius i la posterior recuperació dels arxius per part dels pagesos.
Reflexions sobre el reconeixement final de Centelles a partir de 1976, l’impacte internacional de la seva obra, la rellevància de preservar la memòria de la Guerra Civil i les iniciatives de patrimonialització i cicatrització col·lectiva del conflicte.
L'obra i el llegat d'Agustí Centelles
Aquesta conversa amb Àlex Susanna, director de la Fundació Caixa Catalunya, ens apropa a la figura d'Agustí Centelles, un dels fotoperiodistes més rellevants del segle XX. L'entrevista posa en relleu com la seva obra ha transcendit el reportatge bèl·lic per esdevenir un referent artístic i històric d'abast internacional.
De la crònica a l'art
Tot i que Centelles treballava com a periodista de guerra amb una mirada inicialment neutra, el seu estil va evolucionar cap a una maduresa on la subjectivitat i l'empatia marcaven la diferència. Segons Susanna:
"És el pas d’una primera fase més objectiva... a una segona fase en la qual el fotògraf pren partit al servei d’unes estratègies ètico-estètiques."
Històries darrere l'objectiu
L'episodi repassa moments clau capturats per la seva càmera:
- El bombardeig de Lleida: Una de les seves primeres tasques oficials per a la Generalitat Republicana, on va retratar escenes de gran dramatisme.
- Identitats descobertes: Com el periodista Josep Pernau va descobrir els seus propis pares en una de les fotos de Centelles, reconeixent el cadàver del seu pare al costat de la seva mare desesperada.
- Rereguarda i nens: Imatges colpidores com Nens jugant a guerra, que mostren la normalització de la violència en la infància.
La maleta dels 4.000 negatius
Un dels punts més fascinants és la història de la seva maleta llegendària. Davant la derrota republicana, Centelles va exiliar-se a França amb més de 4.000 negatius. Després de passar per camps de concentració com el de Bram, va confiar el material a uns pagesos de Carcassona abans de tornar a Espanya. No va ser fins després de la mort de Franco que va poder recuperar el material intacte, iniciant així la seva rehabilitació com a figura clau de la memòria històrica.

