Alfred Bosch i el realisme de 'Ara taràs la Rambla'
Petita presentació de l’autor a Tarragona i agraïment per sortir de l’escena barcelonina habitual.
Bosch explica la decisió d’escriure en temps present sobre la seva ciutat i com la convivència i l’observació han estat la seva principal recerca.
Descripció dels personatges centrals i corals, amb anècdotes sorprenents que barregen realisme i tocs grotescs.
Debat sobre la convivència quotidiana amb la immigració, la multinaturalitat de barri i la crítica a la correcció política i l’eufemisme.
Reflexió sobre la relació íntima entre avis i nets com a eix emocional de la novel·la i experiència personal de l’autor.
Barcelona des del cor del barri: Una mirada sense filtres
En aquesta conversa, l'escriptor Alfred Bosch presenta la seva darrera novel·la, Ara taràs la Rambla, una obra que marca un punt d'inflexió en la seva trajectòria en abandonar temporalment la novel·la històrica per centrar-se en la Barcelona contemporània. L'autor utilitza la seva pròpia experiència vivint al barri d'Escudellers durant més de 20 anys per construir un relat que molts han qualificat de realisme màgic, tot i que ell assegura que els passatges més surrealistes són, precisament, els basats en fets reals.
Personatges i Contrastos Generacionals
La trama s'articula mitjançant tres generacions d'una mateixa família, representant diferents visions del món:
- Silvestre Guillamet (El Marquès d'Escudellers): Un ex-policia jubilat, autèntic, políticament incorrecte i fatxenda verbal que connecta amb la part més tribal i humana del barri.
- El fill: Representant de la correcció política institucional. Personatge que fa discursos sobre la integració però que viu en una bombolla i té al·lèrgia al contacte real amb la pobresa.
- Arnau (El net): El futur, un nen de 9 anys amb una gran sensibilitat que es debat entre l'herència dels pares i la fascinació pel seu avi.
Crítica a la Correcció Política i l'Urbanisme de Façana
Bosch fa una crítica ferotge al fariseïsme verbal de la societat actual. L'autor defensa la necessitat de tractar la realitat i la immigració amb normalitat, fugint dels eufemismes que sovint amaguen una falta de voluntat real de relació. Segons l'autor:
"Tota la vida hi ha hagut pobres, tu el que has de fer és tractar-lo normal, i això és el millor que li pots fer."
La Rambla com a Escenari Mutant
La novel·la descobreix una Barcelona que els turistes rarament veuen:
- 1 El barri de dia: Que funciona gairebé com un poble tradicional on tothom es coneix.
- 2 El barri de nit: Convertit en un parc temàtic on els veïns se senten forasters i pateixen l'incivisme.
L'eix motor del llibre és el regal que l'avi vol fer al seu net pel seu desè aniversari: un gran mural a Ciutat Vella, un projecte que acabarà unint el protagonista amb la nova immigració —els seus veïns reals— davant l'abandonament de les institucions i la seva pròpia classe social.

