Balanç i perspectives del Port de Tarragona (2004-2005)
Salutacions, presentació del senyor Josep Anton Burgessé i dels temes a tractar (balanç 2004, perspectives 2005, obres en marxa).
Volum total de mercaderies de 30,6 M t (+2,8 % vs 2003), xifres rodones i valoració del resultat.
Explicació de la importància de xifres consolidades (entre 29,5 i 30,5 M t) i anàlisi del mix energètic (caiguda petroli, augment carbó).
Situació actual (50 000 TEU), comparativa amb ports grans (Barcelona i València) i estratègia d’un creixement moderat (50 000 el 1r any, 100 000 el 2n).
Consolidar i augmentar tràfics de carbó, petroli, cereals, ferro i ciment; meta de +2 M t en dos anys (31,5–32 M t el 2006).
Reducció del 16 % de la despesa burocràtica el 2004 per generar recursos addicionals sense pujar tarifes i finançar projectes.
Encàrrec a arquitecte per redissenyar l’esplanada, participació veïnal, millora de paviments, enllumenat i espais públics al barri del Serrallo.
Disseny del projecte Bofill per a la façana marítima, eliminació de vies, compatibilitat amb l’Ajuntament i continuïtat urbana ciutat-port.
Prolongació del dic de Llevant (+800 m) i inici de l’abocament de sorra per a la regeneració de la platja de la Pineda com a mesura ambiental complementària.
Discussió sobre la necessitat de definir un pla estratègic de creixement (nous molls a terra o aigua) per als propers 25 anys.
Resum final de temes (tràfic, obres) i comiats amb bones perspectives per al 2005.
Balanç econòmic i estratègia de mercaderies
El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, analitza el tancament de l'any 2004, destacant una estabilitat al voltant dels 30 milions de tones de tràfic. Malgrat un lleuger increment del 2,8%, Burgessé emfatitza que l'objectiu no és només la xifra absoluta, sinó la consolidació de mercaderies estables.
El paper secundari dels contenidors
Burgessé desmitifica la crisi dels contenidors, qualificant-la d'incidència menor en el volum total del port:
- El tràfic de contenidors representa una part insignificant comparat amb els granels.
- Tarragona no pretén competir amb Barcelona o València en aquest sector.
- L'estratègia real passa per potenciar els punts forts: petroli, carbó, cereals, ferro i vehicles.
"No sigui que per intentar arribar a primera (en contenidors) acabem baixant a segona B en el que som forts."
Un nou model de façana marítima
L'any 2005 es presenta com el punt d'arrencada per a la transformació urbana del port:
Remodelació del barri del Serrallo
- Es preveu una inversió d'entre 500 i 600 milions de pessetes per dignificar el barri.
- Inclou pavimentació manual, nou enllumenat, mobiliari urbà i terrasses àmplies per a la restauració.
- Com a novetat estètica, a petició de l'alcaldia, s'instal·larà un geiser ornamental davant de la costa.
Marina Tàrraco i el Moll de Costa
- La creació d'una marina de luxe internacional per a iots de gran eslora.
- Instal·lació de mampares de vidre transparent per separar l'activitat nàutica del passeig sense crear barreres visuals.
- Les obres del pàrquing al Moll de Costa pateixen un lleuger retard per filtracions d'aigua, però s'espera que estigui operatiu a l'estiu.
Infraestructures i futur a llarg termini
Es detallen les obres clau per al creixement logístic:
- Prolongació del dic de llevant: 800 metres nous que permetran un nou moll amb 22 metres de calat.
- Sostenibilitat: Com a mesura ambiental, s'inicia l'aportació de sorra a la platja de la Pineda.
- Pla estratègic 2025: El port està arribant al seu límit físic cap a terra; el creixement futur haurà de ser cap al mar.

