25 anys del Ball de Dames i Vells a Tarragona
Introducció amb versots típics del ball i discussió sobre si el pas al teatre Metropol suavitza el to de l'obra. Oriol Grau afirma que mantenen l'esperit transgressor i gamberro del carrer.
Reflexió sobre la història del ball, la seva prohibició durant la dictadura i com la permissivitat social ha variat des dels anys 80 fins a l'actualitat.
Experiència de portar el ball a les residències d'avis. Els avis demostren ser un públic molt tolerant que riu especialment de les bromes sobre la vellesa i la sexualitat.
Més de 150 persones han passat per l'entitat en un quart de segle. Es destaca la continuïtat de membres fundadors que ja no necessiten maquillatge per fer de vells.
Explicació de l'estructura teatral del ball: un entremès sobre baralles matrimonials amb la intervenció de l'autoritat (rector, alcalde, guàrdia civil) i un llenguatge provocador.
Debat sobre la reacció dels polítics i l'església. Es discuteix la incorporació de nous personatges i la necessitat que el folklore evolucioni per no quedar estancat.
Detalls sobre els preus populars i la vessant solidària. El guió d'enguany repassa una seixantena de temes de l'actualitat local i nacional trets de l'hemeroteca.
Oriol Grau explica com el poder té por de l'humor perquè elimina el temor. Comenta com alguns polítics fins i tot demanen sortir al ball per afany de protagonisme.
Es detalla el desgast de fer funció doble (vuit representacions en quatre dies) i la col·laboració amb coreògrafs. Finalment, es comenta la feina de Grau amb Andreu Buenafuente.
L'esperit de Dames i Vells en el seu 25è aniversari
En aquesta entrevista, l'Oriol Grau reflexiona sobre la trajectòria i la vigència del Ball de Dames i Vells de Tarragona en motiu de la celebració dels seus 25 anys de recuperació. L'espectacle commemoratiu al Teatre Metropol manté intacte el caràcter transgressor, gruller i crític que el defineix des dels seus orígens.
Característiques i Evolució de l'Entremès
- Transgressió sense filtres: L'espectacle al teatre no es torna "light"; al contrari, aprofita l'espai tancat per incloure elements visuals més directes i escenes que al carrer serien impensables.
- Evolució constant: El ball no és una peça de museu. Cada any s'actualitza amb temes d'actualitat política i social (enguany s'aborden uns 60 temes diferents), demostrant que és una tradició viva i assembleària.
- Llenguatge i sàtira: Es manté la voluntat de provocar el poder, ja sigui l'església o els polítics locals.
"El poder sempre té molta por de l'humor, perquè si tu rius, no tens por."
Impacte Social i Relació amb el Públic
- Connexió intergeneracional: Sorprèn la gran tolerància de la gent gran de les residències, que sovint és més oberta i agraïda amb la sàtira que els sectors més joves o institucionals.
- Taragonisme pur: L'entitat desperta una gran simpatia a la ciutat per la seva capacitat d'unir tradició popular i crítica mordaç de KM 0.
- Preus populars: Malgrat el gran cost de producció (so, escenografia, etc.), s'han mantingut entrades a 6 euros per no trair l'esperit popular de la festa, amb una vessant solidària cap a una ONG.
El Format al Metropol vs. El Carrer
L'edició especial al teatre inclou coreografies de l'Alexandra Palomo i la participació de més de 40 persones, sumant actors de reforç als originals. Tot i la demanda, la complexitat tècnica fa que sigui un muntatge gairebé exclusiu per al Metropol, essent difícilment exportable a altres barris o localitats.

