Campanya de sensibilització: Medicaments que no Curen
Els reporters expliquen l'acte al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i introdueixen la campanya “Medicaments que no curen” promovida per Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi.
Es reivindica que en la cooperació farmacèutica no tot s'hi val: només es poden enviar medicaments nous, seguint les normes de qualitat i adaptats a les malalties locals.
Es detallen les dificultats per classificar i eliminar medicaments caducats o innecessaris (tensió en catàstrofes, cost de transport, destrucció de tones de medicaments).
Núria Oliva exposa les directrius de l’OMS: només medicaments nous, genèrics i comprats per centrals especialitzades, amb envasos i idiomes adequats, atenent les necessitats expressades pels països receptors.
Amàlia Fernández subratlla la divergència de malalties entre Nord i Sud, els riscos de rebre donacions mal etiquetades o no adequades, i l’impacte mediambiental en països sense infraestructures per gestionar residus farmacèutics.
Es presenta el joc interactiu per a infants i joves que difon el missatge de consum racional de medicaments, evitant acumulacions i promovent l’entrega de sobres als contenidors SIGRE.
S’assenyala la desigualtat d’accés: un terç de la població mundial sense medicaments essencials, i es defensa l’ús de genèrics per abaratir costos i incrementar l’accessibilitat a països vulnerables.
Presentació de la Campanya de Cooperació Farmacèutica
Des del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona s'ha presentat la campanya "Medicaments que no curen", una iniciativa conjunta de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi. L'objectiu principal és desmuntar el mite que cooperar consisteix a donar el que ens sobra i promoure un ús racional dels medicaments.
Problemes de les donacions inadequades
Les donacions de medicaments usats o sobrants de les llars particulars generen greus complicacions en els països receptors:
- Classificació ineficaç: Es perden moltes hores de personal sanitari seleccionant material que, en un 80% dels casos, acaba sent destruït per no ser apte.
- Costos de transport: L'enviament de tones de medicaments inservibles suposa una despesa logística caríssima que no aporta cap benefici real.
- Riscos per a la salut: Medicaments en idiomes desconeguts o per a ús veterinari poden provocar accidents greus, com la ceguesa temporal detectada en algunes pacients per l'ús de productes inadequats.
- Impacte mediambiental: Els països en crisi sovint no disposen d'infraestructures per a la destrucció controlada de residus farmacològics, cosa que genera contaminació.
La importància de les pautes de l'OMS
La campanya recalca que els medicaments destinats a cooperació han de ser nous, amb llargues dates de caducitat i adaptats a les malalties prevalents de la zona (malària, tuberculosi, col·lera), les quals difereixen molt de les patologies occidentals.
"Cooperar no és donar el que ens sobra; les donacions han de respondre a les necessitats reals expressades pels països receptors."
Accés i desigualtat mundial
Les dades aportades durant l'acte evidencien una gran escletxa sanitària:
- El 20% de la població concentra el 80% del consum de fàrmacs.
- Uns 15 milions de persones moren anualment per falta d'accés a medicaments essencials.
- L'ús de genèrics s'identifica com la via més eficient per abaratir costos i garantir l'accessibilitat sense perdre qualitat.
Finalment, s'ha destacat que els medicaments que tenim a casa s'han de dipositar al punt SIGRE de les farmàcies per a la seva eliminació segura, desvinculant-los totalment de la cooperació internacional.

