Fotografies de la memòria: el segle XX a Catalunya
Descripció de la recerca de 8.000 a 152 imatges, amb el paper clau del doctor Rossic i la discussió entre qualitat plàstica i valor històric.
Restriccions de la sala de la Caixa a Tarragona i l’estratègia d’emmarcar 152 fotografies per representar tota l’exposició.
Debat sobre l’exclusió d’obres experimentals per no trencar la cronologia i per deixar la porta oberta a una mostra monotemàtica futura.
Justificació de cinc períodes (1900-1930, República i Guerra Civil, franquisme dur, anys 60-75, transició) segons esdeveniments històrics i dinamisme social.
Resum de les 70 temàtiques: folclore, món rural, industrialització, conflicte laboral, vida social, esdeveniments polítics i rituals populars.
Anàlisi de l’auge de l’interès històric a la societat, l’impacte de les imatges per comprendre el passat i els processos de construcció d’identitat.
Argument a favor de la complementarietat entre estètica i contingut informatiu, amb exemples de fotografies que guanyen en lectura en observar-les repetidament.
Records dels comissaris: la manifestació de l’11 de setembre del 77, la mort de l’'Batescarrer' i la sorprenent Setmana Santa dels anys 60.
Un relat visual de cent anys d'història
Els comissaris Josep Maria Ribas i Prous (expert en patrimoni fotogràfic) i el Dr. Roger Roig (historiador) expliquen el procés de creació de l'exposició Fotografies de la memòria. La selecció es va realitzar a partir d'un fons de 8.000 fotografies, reduïdes finalment a unes 150 per adaptar-se a l'espai de la Fundació La Caixa a Tarragona.
El dilema entre estètica i contingut
Un dels punts centrals de la discussió va ser l'equilibri entre la qualitat plàstica i el valor documental. Moltes vegades es va prioritzar el contingut històric per sobre de l'estètica pura.
- Es van incloure fotos de baixa qualitat tècnica però de gran vigència històrica, com les d'un soldat desaparegut a l'Ebre.
- Es va decidir excloure la cronologia de la fotografia artística pura per no trencar el fil narratiu, proposant una futura exposició monogràfica sobre el tema.
- La tesi dels comissaris és que l'art i el document no són oposats: una bona fotografia artística convida a una mirada més profunda que revela més informació.
Estructura cronològica de l'exposició
L'episodi detalla la divisió del segle XX en cinc grans etapes per facilitar la comprensió del visitant:
- 1 1900-1930: Restauració, naixement del catalanisme i dictadura de Primo de Rivera.
- 2 República i Guerra Civil: Època d'esperança, renovació i posterior ruptura.
- 3 Primer Franquisme (1940-1960): L'etapa més dura i repressiva del règim.
- 4 Tardofranquisme (1960-1975): Obertura social i política fins a la mort de Franco.
- 5 Transició (1976-2000): L'esperança del futur i el retorn a la democràcia.
Testimonis i anècdotes personals
Els comissaris destaquen la figura d'Stanislau Pedrola, un fotògraf amb una vida digna de pel·lícula (Indiana Jones català), que va morir en un camp d'extermini nazi. També recorden moments emotius de la seva pròpia vida vinculats a les imatges:
"No es pot ser un mercenari; quan es fa reportatge amb il·lusió i compromís, les coses surten bé."
Es mencionen anècdotes com la infiltració vestits de capellans per fotografiar l'enterrament de l'abat Escarré o la vivència de la Setmana Santa dels anys 60 com un "passat medieval" en ple segle XX.

