El paper del director de càsting en el cinema i la TV
Presentació de l’entrevista i pregunta sobre què fa un cap de càsting.
Explicació de la feina de buscar actors que encaixin amb el perfil històric i lingüístic que demana el director.
Descripció del funcionament intern de TV3: base de dades oberta, audicions i col·laboració amb guionistes i directors.
Debat sobre la importància de la televisió per al reconeixement públic i l'origen del fenomen d'Star System a Catalunya.
Reflexió sobre la major disponibilitat de rols femenins, la participació de guionistes dones i la dificultat de trobar actors masculins de certa edat.
Pep explica com gaudeix com a espectador, la pèrdua d’innocència professional i els seus gustos per documentals, i es clou l’entrevista.
La professió de director de càsting
En Pep explica que la seva tasca principal és treballar colze a colze amb el director per trobar els actors que millor encaixin en la visió artística de l'obra. El procés comença amb la interpretació de referències visuals o guions per cercar el paisatge humà adequat per a cada producció.
El procés de selecció
- Recerca d'actors: Es basa en un cens ampli (més de 25.000 professionals) i en el coneixement exhaustiu del sector visitant teatres, escoles i sales petites.
- Audicions: Encara que a vegades són incòmodes per als intèrprets, són l'única fórmula per validar les aptituds abans de l'adjudicació final.
- Col·laboració creativa: Els perfils neixen dels guionistes, però el director té la darrera paraula en la tria.
Diferències entre mitjans i gèneres
- Televisió vs. Cinema: A la televisió (com a TV3), el reconeixement públic és molt més immediat, el que genera un Star System català on l'espectador sovint confon l'actor amb el personatge.
- Gènere i edat: S'observa que encara hi ha una majoria de personatges masculins originaris als guions, tot i que molts es reconverteixen a femenins per la gran qualitat i disponibilitat d'actrius.
"El director de càsting busca el paisatge humà d'una producció, assegurant que tots els actors formin part d'aquella família perquè el públic se la cregui."
La mirada de l'expert
Finalment, l'entrevistat confessa que és gairebé impossible mantenir la ingenuïtat de l'espectador. Com a professional, analitza constantment els detalls tècnics i interpretatius, motiu pel qual prefereix consumir documentals per desconnectar de la vessant analítica del seu ofici.

