El viatge de Masin: Documental sobre l'Iraq i l'exili
Introducció de la pel·lícula 'El viatge de Masin' i presentació dels convidats a la Facultat de Lletres de la URV.
Fèlix Merino explica com la seva experiència com a periodista a l'Iraq i la invasió del 2003 el van moure a fer aquest film documental.
En Masin parla de la duresa de l'embargament i la diferència entre la consciència del poble i l'acció dels mitjans i governs.
Detalls sobre el viatge d'en Masin amb la seva mare de 70 anys i l'impacte emocional de tornar a veure Bagdad sota ocupació.
Discussió sobre el tribunal internacional, la situació dels presoners i invitació al col·loqui a la universitat.
El viatge de Masin: Un retrat humà de l'Iraq
Aquesta conversa presenta el documental El viatge de Masin, dirigit per Fèlix Merino. L'obra narra el retorn d'en Masin, un iraquià resident a Barcelona des de fa 13 anys, al seu país natal just un any després de la invasió del 2003. La pel·lícula s'allunya del discurs bèl·lic estereotipat per centrar-se en la realitat social i el retrobament familiar.
Motivacions del cineasta i l'exiliat
- Fèlix Merino explica que el projecte va néixer de la necessitat personal de tornar a l'Iraq després d'haver hagut d'abandonar el país precipitadament com a reporter el dia que començava la invasió.
- Masin descriu la duresa de viure l'embargament i la guerra des de la distància, i la forta emoció de tornar a trepitjar la seva terra acompanyat de la seva mare, que també vivia a l'exili.
Crítica als mitjans i a la geopolítica
Els interlocutors reflexionen sobre la distància entre la consciència del poble (les manifestacions contra la guerra) i la manca de traducció d'aquesta força en lleis o accions polítiques reals.
"No hi ha enemics, sinó que hi ha desconeguts; no hi ha millor manera de treballar per la pau que asseure't amb el desconegut per entendre les seves raons."
L'evolució del personatge
L'obra es planteja com un doble viatge:
- 1 Un viatge físic de l'espectador cap a la geografia iraquiana.
- 2 Un viatge introspectiu d'en Masin, que mostra una clara evolució emocional al llarg del metratge.
Finalment, es fa una crida a la reflexió sobre el tracte diferencial dels presoners de guerra i la necessitat de jutjar els crims internacionals en tribunals neutrals com el de L’Haia.

