Antoni Pladevall i el drama rural a 'Terres de Lloguer'
Introducció d'Antoni Pladevall, doctor en filologia clàssica i docent, que celebra haver guanyat el Premi Pin i Soler a Tarragona.
Repàs de les obres anteriors de l'autor i l'excitació que suposa rebre un premi amb un jurat tan exigent.
Explicació de l'argument: el drama dels masovers que han de marxar de la terra, situat a la Catalunya central actual.
L'autor explica el seu origen rural i analitza com el sector primari s'està convertint en un sector assalariat i industrialitzat.
Reflexió sobre la transformació del territori en camps de golf o turisme rural i la pèrdua del patrimoni dels masos.
Previsió de publicació de la novel·la pel febrer, de cara a la campanya de Sant Jordi, i tancament de l'entrevista.
El premi Pin i Soler i la veu d'Antoni Pladevall
L'escriptor i doctor en filologia clàssica, Antoni Pladevall, reflexiona sobre la seva darrera obra, Terres de Lloguer, guardonada amb el prestigiós Premi Pin i Soler de Narrativa 2005. Pladevall, que compagina l'escriptura amb la docència de grec i llatí, explica que aquesta distinció a Tarragona li fa una il·lusió especial pel rigor del jurat i pel vincle acadèmic que manté amb la ciutat.
Una elegia al món dels masovers
La novel·la es defineix com una "antiepopeia" o una "elegia rural" que posa el focus en la desaparició d'un estil de vida. Els punts clau de la trama inclouen:
- El drama dels perdedors: La història se centra en els masovers, els qui treballen la terra sense ser-ne propietaris.
- El desnonament vital: El conflicte sorgeix quan, per motius com el turisme rural o la manca de relleu generacional, les famílies han d'abandonar el mas on han viscut durant generacions.
- L'escenari: Tot i no citar noms concrets, l'acció se situa a la Catalunya central (Osona, Bages o el Ripollès) a principis del segle XXI.
Reflexió social i modernitat
L'autor, que es defineix com un "producte rural 100%", utilitza la seva experiència personal en un mas familiar per dotar l'obra de realisme. Pladevall aclareix que la novel·la no és una crítica destructiva contra el progrés, sinó una advertència sobre el cost humà de la modernització:
"No és una crítica a la modernitat ni al progrés... però potser alerta sobre el drama humà que sovint provoca l'aplicació d'aquesta modernitat."
L'obra aborda com el sector primari s'està industrialitzant i terciaritzant, convertint antics paisatges agrícoles en camps de golf o complexos turístics, provocant la pèrdua d'un patrimoni cultural i sentimental irrepetible.

