Josep Maria Benet i Jornet: El pare de les sèries catalanes
L'entrevistadora felicita Benet i Jornet per la seva nova obra teatral i parlen de la rebuda del públic.
Repàs dels inicis l'any 1975, el treball al circuit català de TVE i l'arribada tardana a TV3 a través de La Granja.
Reflexió sobre com les sèries catalanes van superar les expectatives i van crear un nou horari de màxima audiència.
Anàlisi de gèneres com el costumisme o el melodrama i els reptes d'haver d'allargar trames per l'èxit del programa.
Conclusió sobre la necessitat social de la ficció i la seva perdurabilitat en el temps.
Benet i Jornet i la revolució de la ficció televisiva
En aquesta conversa, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis al circuit català de Televisió Espanyola fins a convertir-se en el principal artífex de l'èxit de les telenovel·les de TV3.
Inicis i consolidació a la televisió
- Els orígens a Miramar: El guionista recorda els seus primers passos l'any 1975 als estudis de Miramar i Esplugues, en una època de transició on molts autors catalans encara patien restriccions.
- El salt a TV3: Tot i que no el van cridar immediatament en fundar-se la cadena, l'èxit de La Granja (dins el programa de Joaquim Maria Puyal) va demostrar el potencial de la ficció diària en català.
- PobleNou i la fita del 1994: Amb l'estrena de PobleNou, TV3 va aconseguir convertir la sobretaula en un nou prime time, assolint audiències històriques i transversals.
L'art de crear històries i personatges
L'autor explica que no existeix una fórmula màgica, sinó que l'èxit sostingut es basa en el sentit comú, la professionalitat i la combinació de diferents gèneres:
- 1 Costumisme: Com a La Granja.
- 2 Sentimentalisme: Com a Rosa.
- 3 Trama de misteri i poder: Com a Nissaga de Poder.
"Vam convertir l'horari de primera hora de la tarda en això que diuen 'prime time', en un dels moments en què la televisió era més vista a tot Catalunya."
Reptes i anècdotes de producció
- L'èxit com a problema: Benet i Jornet confessa que sovint ha hagut d'allargar sèries que ja havien estat tancades conceptualment a causa de la gran demanda del públic i la cadena.
- La identificació del públic: Relata com els espectadors s'identifiquen tant amb les trames que, a vegades, ha rebut amenaces o pressions divertides (i no tant) per evitar que passés res dolent a personatges estimats.
- La pressió social: Destaca com diverses institucions o col·lectius demanen aparèixer a les sèries per la gran dimensió social i visibilitat que aquestes ofereixen.
Finalment, el dramaturg celebra la recent estrena de la seva obra La Salamandra i reafirma que la ficció és i serà un pilar etern de la comunicació humana.

