Montserrat Carulla i La plaça del Diamant al Metropol
Presentació de Montserrat Carulla, qui torna a Tarragona després d'uns dies de baixa per malaltia. Es destaca la connexió del director Joan Ollé amb l'autora Mercè Rodoreda.
L'obsessió del director pel detall, el minimalisme escènic i la importància absoluta de la paraula per sobre de l'acció física.
Explicació del repte d'interpretar un sol personatge amb tres actrius que representen edats diferents barrejant passat, present i futur.
Carulla recorda quan va haver de triar entre diversos projectes teatrals i com, finalment, el temps l'ha portat a retrobar-se amb la narrativa de Rodoreda.
Reflexió sobre la dignitat de les sèries de televisió a Catalunya i la dificultat de compaginar-les amb la intensitat del teatre.
Entrevista a Montserrat Carulla sobre l'adaptació de Rodoreda
L'actriu Montserrat Carulla conversa sobre la seva propera actuació al Teatre Metropol de Tarragona, on presentarà l'adaptació teatral de La plaça del Diamant, dirigida per Joan Ollé. Després d'un breu període de malaltia, l'actriu torna als escenaris per donar veu a un dels personatges més emblemàtics de la literatura catalana.
Una proposta escènica minimalista i innovadora
L'obra destaca per una posada en escena singular que trenca amb la narrativa tradicional de la novel·la:
- Tres veus per a un personatge: Tres actrius (Montserrat Carulla, Mercè Pons i Rosa Renom) interpreten la Colometa simultàniament, representant tres etapes vitals diferents: la joventut, l'edat mitjana i la vellesa (senyora Natàlia).
- Protagonisme de la paraula: Ollé aposta per un minimalisme extrem on l'element central és el text de Mercè Rodoreda, despullat d'artificis.
- L'escenografia: Un banc triat amb una obsessió gairebé absoluta pel detall és l'únic suport físic de les protagonistes.
L'essència de l'obra i el vincle amb Rodoreda
Carulla explica que el director, Joan Ollé, va mantenir un contacte personal amb Mercè Rodoreda fa 25 anys, fet que ha influït en la fidelitat i la sensibilitat del muntatge:
"La paraula és l'única protagonista. Nosaltres som instruments per projectar aquesta paraula... amb tota la sinceritat i el dramatisme que necessita."
Televisió vs. Teatre
L'actriu també reflexiona sobre la compatibilitat de treballar en sèries de televisió (com El Cor de la Ciutat) i els "bolos" teatrals. Defensa la dignitat de les telenovel·les produïdes a Catalunya, tot i reconèixer que la concentració que exigeix el teatre és molt més intensa i esgotadora.

